Torre de Vilanova

Santa Maria d'Oló

Aquesta torre fou construïda per l'antic propietari del mas Vilanova, que en aquesta època (a la dècada de 1930) formava part de la mateixa finca. Era Jaume Peyrí, catedràtic de la facultat de medicina, que el 1931 havia adquirit el mas Vilanova. Va encarregar la restauració de la capella romànica de Sant Jaume de Vilanova (adossada al mas) al prestigiós arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch. Va ser per aquesta època que també va encarregar-li els plànols i la direcció d'obra d'aquesta torre. En el cadastre hi consta el 1933 com a any de construcció. Segons fonts orals, el motiu que estigués emplaçada enmig del bosc és que una dona o filla del propietari patia d'asma, i es va considerar que li seria favorable un entorn amb pins, que són beneficiosos per les afeccions de respiració. Cal recordar que Jaume Peyrí era professor de medicina. També es diu que la construcció es va fer per rivalitzar amb el castell que Joan Gorina s'havia fet construir a Rocabruna. A la mort del doctor Peyrí la propietat passà al senyor Font, un industrial cotonaire, i posteriorment fou propietat de Manuel de Sanllehí. En aquesta època l'heretat era molt més gran, i incloïa la Rovirassa i altres masos, així com també la Torre de Vilanova. Després de la mort de Sanllehí els seus hereus van segregar la propietat per vendre-la en peces separades. Des d'aleshores el mas Vilanova i la Torre de Vilanova són propietats diferents. Actualment la casa es troba en procés de rehabilitació.