Torre de l'Ordal Subirats

Alt Penedès
A la divisòria amb Cervelló, a uns 600 m de la N-340, situada al Port d'Ordal.

Coordenades:

41.39493
1.87466
405924
4583210
08273-23
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
1854
Dolent
L'estat de la torre és d'abandonament, restant dempeus únicament les parets mestres.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Comunicacions
BCIN: R-I-51-5723 Declaració 8/11/1988
Si, IPA
Difícil
Sense ús
Pública
Ajuntament de Subirats
Oriol Vilanova

Torre de dos pisos feta de pedra lligada amb calç i fragments de totxo, arrebossada per la cara interna externa. Fa uns deu metres d'alt, amb base quadrada, d'uns cinc metres de costat. La part inferior es presenta atalussada fins a una primera cornisa, i té tres espitlleres a cada costat. Per sobre d'aquesta cornisa, l'obra és d'aparell vertical, coronat per un ràfec. Les cares est i oest presenten dues finestres, una per cada pis, mentre que a les façanes nord i sud no hi ha obertures. S'accedia a l'interior de la torre per la finestra del primer pis, que en realitat era la porta, per mitjà d'una escala de fusta. Es poden observar els encaixos de bigues de fusta dels dos pisos de la torre des del seu interior.

També és coneguda com la Torre del telègraf òptic. Per arribar a l'emplaçament de la torre cal agafar el trencall que surt de la carretera al peu de la torre de guaita metàl·lica d'incendis forestals; un costerut corriol a tall de la pedrera ens hi deixa. Avui es troba a la part superior d'un turó menjat per les màquines d'una pedrera. Cal comentar que a la cartografia oficial aquest edifici queda fora del terme municipal, mentre que a tota la documetació consultada, la torre està descrita com pertanyent a Subirats.

Tenim notícies de l'existència d'una torre en aquest lloc l'any 1640, en el context de la Guerra dels Segadors La funció d'aquesta torre era de telègraf òptic, formant la xarxa de comunicacions que anava des de València a Barcelona, seguint primer la línia de la costa fins a Sant Vicenç de Calders, i després la ruta del Penedès pel coll d'Ordal. El sistema de comunicació utilitzat des de la torre era el de "Chape", consistent en un pal de fusta ubicat al terrat de l'edifici, a l'extrem del qual s'articulaven dos rengles. Aquests rengles formaven angles determinats entre ells i amb el pal, que formaven combinacions interpretades com a missatges, que eren vistos des d'una altra posició elevada. La torre actual, però, es va construir l'any 1854.

A.A.V.V. (1981): "Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats". Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès". Ed. Ajuntament de Subirats, p. 221. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): "100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967". Barcelona, p. 45 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): "Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès." Barcelona, p. 181.