Torre Cabota
Calders

    Moianès
    Emplaçament
    Camí que surt de la B-431al Km. 42. Al cim del serrat.

    Coordenades:

    41.78649
    1.96098
    413663
    4626593
    Número de fitxa
    08034 - 55
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    L'estructura s'aguanta, però en males condicions
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Patronat de Cabrianes (Fundació Antònia Soler), Sallent
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero

    Masia de dimensions considerables, formada per un cos residencial més coberts i capella. El cos original és de planta rectangular, amb la façana principal orientada a migdia. Té portal adovellat i s'hi insinua un finestral que podria ser gòtic tardà, gairebé tapat per l'arrebossat. Al davant està tancat per una lliça. El segle XIX s'amplià amb la construcció d'una porxada adossada a la façana i s'aixecà un altre pis amb balcó a la banda de ponent. A la part posterior hi ha un cobert amb 3 tines.

    -Llindes al balcó i porxada de migdia: 1843, 1868.
    -Es troba situat sobre la línia del termenal entre Calders i Artés. Una part de la casa a cada municipi.

    L'etimologia del topònim podria fer pensar en un origen romà o tardo-romà d'aquest assentament. La proximitat amb la vil·la romana de Matacans (Artés) reforçaria aquesta hipòtesi. La part principal del mas és obra dels segles XVII-XVIII. El 1687 s'hi construí una capella. Al segle XIX s'hi van fer ampliacions importants. Sembla que aleshores devia ser una casa potent. En aquesta època es construí en les seves terres la resclosa del Viver, una obra força impressionant que tenia la funció de regar una petita horta. En aquest segle va pertànyer a Antònia Soler, propietària del mas Vidal de Cabrianes (Sallent). Aquesta va morir el 1964, soltera, i llegà les seves propietats a una fundació en benefici del poble de Cabrianes que encara existeix. Des de fa uns 4 anys la masia és abandonada.

    -PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 67-68.