Tornamira
Gaià

    Bages
    Sector central del terme de Gaià
    Emplaçament
    Ctra. BV-4401, al Km 5 camí W cap cementiri. Poc abans, camí S-W 350 m i seguir per bosc 100 m S-W
    438

    Coordenades:

    41.91574
    1.91485
    410011
    4640990
    Número de fitxa
    08090-54
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïnes
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08089A012000360000YP
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de petites dimensions, d'origen medieval i actualment en ruïnes, que es troba emplaçada en una estribació al sud-oest del turó de Santa Àgata. La casa s'assenta sobre un petit promontori. Se'n conserven els murs perimetrals de manera molt parcial i desigual, sobretot a la part nord, on la paret arriba fins a una alçada d'uns tres metres. En aquest sector es conserven les restes d'un forn de pa. La banda de migdia, on previsiblement hi havia el portal principal, s'ha esfondrat gairebé del tot i en queda poc rastre. S'observen restes de possibles coberts en aquest costat de migdia i també a ponent.

    Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament s'esmenta en un document de 1282 de l'Arxiu Episcopal de Vic amb el mateix nom de Tornamira. Aleshores l'hereu era un tal Berenguer, i el mas formava part de la parròquia de Gaià. Al segle XVII Tornamira ja havia passat a dependre del mas Prat. Així, segons un capbreu del castell de Gaià del 1692-93, el mas Prat posseïa els masos Codinelles, Tornamira, Recussa, Comaderec, Coma d'en Reig i terres d'altres masos. Aleshores el propietari era Joan Prat. Al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, el Prat tenia tres masoveries: Manalvens, Tornamira i Tresserra. Les terres de Tornamira, en concret, abastaven 45,02 ha, de les quals 24,91 eren conreades per vuit parcers. Aleshores el propietari era Jaume Manalbens, que era el descendent de la família Prat. Des de l'any 1912 aquesta família està establerta a la casa del Prat de Cornet, ja en terme de Sallent, i ha continuat mantenint la propietat d'aquesta finca. A l'arxiu del Prat es conserva documentació sobre aquest mas. Entrat el segle XX Tornamira devia quedar abandonat i ja fa molt temps que es troba en ruïnes.

    BADIA, Josep M (2016). "Història", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 84.
    IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 70.