Tines de vi del Crespí Oristà

Osona
Sector sud-oest del terme municipal
A 4100 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 63'300

Coordenades:

41.91482
2.04225
420575
4640762
08151-217
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
XVIII
Bo
Una de les tines encara és utilitzada, l'altra es fa servir com a dipòsit d'aigua.
Inexistent
Sí, IPIC. 24.115.127
Restringit
Productiu
Privada
Ref. cad.: 009A00021
Jordi Compte i Marta Homs

Les tines de vi del Crespí es troben adossades a la façana nord-est de la masia del Crespí. Les tines estan ubicades dins una estructura arrodonida a la part esquerra i acabada en angle recte a la dreta construïda amb murs de maçoneria de pedra amb teulada d'una sola vessant. La tina de l'esquerra, probablement afegida posteriorment, té un diàmetre de 2 metres i una profunditat de 2'60 metres i la de la dreta, un diàmetre de 3 metres i una profunditat de 3'70 metres. Les dues estan revestides interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. A l'interior de la masia hi ha un celler des d'on es pot buidar una de les dues tines, i una sala central on hi ha el forat que permet buidar l'altra tina i una premsa de vi, descrita en una fitxa individual.

Els habitants de la masia elaboren vi, de manera pràcticament artesanal, per a ús familiar.
La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler.

MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.