Tines de glans de la Bauma Oristà

Osona
Sector oest del terme municipal
A 2200 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2'050

Coordenades:

41.9583
2.03361
419913
4645598
08151-163
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Regular
Una de les tines està tapiada de terra. L'altra presenta aigua estancada i vegetació a l'interior.
Inexistent
Sí, IPIC. 24.115.101
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 017A00033
Jordi Compte i Marta Homs

Les tines de glans de la Bauma estan situades en un planell rocós sobre el mas de la Bauma, prop del mas cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) i del riu Bassí. Es tracta de dues tines o pous picats a la roca natural col·locats un al costat de l'altre, que presenten uns diàmetres de 1,30 i 2 metres respectivament i una profunditat aproximada de 1,30 metres. La que es troba situada més al nord està tapada amb terra i la que queda a la vista es troba plena d'aigua i amb vegetació. Al fons de la tina hi ha un forat que servia de desguàs de l'aigua.

La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el "jup" (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Fonts orals havien sentit a dir-ne les tines del canemar i per tant es pot suposar que també podrien haver servit per estovar el cànem.

MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu.