Conjunt de dues tines que pertanyien a la casa de Canet de Baix, que estava situada uns 40 m al sud de les tines i que fa uns anys va ser aterrada. Les tines es troben en una situació elevada respecte a l’actual camí, aprofitant el desnivell del terreny. La més interessant és la que es troba a ponent, excavada en un bloc de roca i, per tant, de tradició medieval. Té una construcció superior (parcialment conservada) que li donava aixopluc. La cavitat de la tina és de forma més o menys globular. Cal dir que la majoria de tines excavades a la roca tenen a part una cavitat menys fonda anomenada “follador” o “funyador” on es trepitjava el raïm. Aquesta tina, però, té la particularitat que el “follador” es trobava damunt mateix de la tina. En aquesta part superior el rebaix a la pedra adopta una forma quadrada, i és aquí on es recolzaven les fustes del brescat. Damunt d’aquestes fustes és on trepitjava el raïm. Per tant, la tipologia d’aquesta tina sembla de transició entre el model més arcaic de tradició medieval i les tines modernes, que es van generalitzar entre els segles XVI i XVIII, amb el brescat a la part superior. A la part baixa de la roca es conserva la boixa per on desguassava la tina.
La tina situada més al llevant segueix ja la tipologia habitual de les tines modernes, tot i que és possible que també estigui excavada a la roca. Tanmateix, després es va revestir amb els típics cairons. És una tina cilíndrica i estava aixoplugada per una construcció de pedra de planta quadrada. Per accedir a la part alta on hi ha les tines es conserven uns graons tallats sobre la roca.
