Tina del camp de l'Esquerda
Prats de Lluçanès

    Osona
    Sector oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 500 metres de la carretera BV-4401, punt quilomètric 19'200.

    Coordenades:

    41.99733
    2.00694
    417753
    4649957
    Número de fitxa
    08171-38
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Tipus de protecció: Element
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00065
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina està situada prop de la font de l'Esquerda, al nord de la masia del Soler de n'Hug, i a l'est del riu Bassi. És una tina de glans circular excavada a la roca natural, situada a l'extrem d'un planell rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa i terra, conserva una profunditat vista de 110 centímetres i un diàmetre de uns 200 centímetres. També conserva una entrada circular excavada a la roca que correspon a l'accés a la tina, i quatre forats circulars d'uns 20 centímetres al voltant del pou que corresponien als encaixos dels pilons que sostenien la coberta, generalment feta de branques i terra a sobre. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d'alçada i fonts orals expliquen que hi havia un forat per on es buidava d'aigua el pou i quedava taponat amb una boixa quan es volia conservar plena d'aigua i glans.

    Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el "jup" (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.

    VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975