La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'edat mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en que es construeixen noves tines, i desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX en no poder-se adaptar al fred els nous ceps americans que es van introduir després. Al Quer el conreu de la vinya es va realitzar des de l'edat mitjana i el tenim documentat a partir del 1600, essent un dels puntals de l'economia agrícola d'aquest mas. El 1727 es fan contractes de conreu de vinyes indefinits i a rabassa morta per plantar vinya.
