Teuleria de Vilarubí
Oristà

    Osona
    Sector nord-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 2700 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 68'400

    Coordenades:

    41.97182
    2.03602
    420130
    4647097
    Número de fitxa
    08151 - 198
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Estat de conservació
    Dolent
    Es conserven tres dels quatre murs que formaven l'estructura.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC. 24.113.089
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 018A00017
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La teuleria de Vilarubí està situada en un punt enclotat a l'est de la masia que li dóna nom, en un marge per sota el qual passa una pista forestal a tocar del torrent Merdinyol. Es tracta d'una teuleria pràcticament quadrada (uns 3'70 per 3'30 metres) i uns 4 metres d'alçada, de la que es conserven 3 dels 4 murs principals. Probablement estava construïda amb murs de maçoneria de pedra, però la pedra no s'ha conservat quedant les parets de tàpia. El mur frontal, on es trobava la boca del forn, es conserva amb una gran alçada i amplada de mur i també es conserva el forat que permetia introduir llenya a la part inferior. Aquesta boca és d'arc rebaixat i conserva, a la part interior, un forat més petit emmarcat amb pedra treballada.

    La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

    Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.

    MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.