Terçà
Castellar del Riu

    Berguedà
    A la zona de Castellar del Riu.
    Emplaçament
    A la zona sud-sud-oest del terme municipal, molt a prop del límit amb Capolat.

    Coordenades:

    42.10793
    1.74438
    396188
    4662522
    Número de fitxa
    08050 - 18
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII/XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    El lloc és utilitzat com explotació ramadera. La casa està deshabitada.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA NÚM. 3262
    Accés
    Difícil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08049A00400250000OQ
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    La masia de Terçà està situada al peu del turó on es troben les restes del Castell del mateix nom, pel costat sud, i quedant obertes als plans que s'estenen al davant de la masia. La planta de la casa és més o menys rectangular, consta de planta baixa, planta primera i segona o sotacoberta. Té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud perpendicular a la façana principal que s'obre cap a migdia. Les façanes presenten la superfície recoberta parcialment d'un arrebossat, podem veure en algunes parts el seu material constructiu que en conjunt defineix un paredat irregular de pedres de mides i formes diveres i alguns carreus desbastats, a les cantoneres els carreus també desbastats. Les obertures són molt senzilles, sense elements arquitectònics destacables. Alguna mostra la llinda plana de fusta, com és el cas de la porta d'accés, situada a la façana sud, en la que els muntants són de maó massís; la porta sembla respondre a una reforma posterior. A la façana principal, al costat de llevant hi ha adossat un petit cos, és de dos nivells i cobert a un sol vessant; la part baixa és un petit espai obert pel davant, aprofitat per guardar-hi eines i pel bestiar. Uns contraforts reforcen l'estructura en la façana lateral de ponent. Al costat nord de la casa hi ha una altra estructura destinada al bestiar i magatzem, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Els seus murs són fets amb pedra formant un paredat irregular. Aquesta estructura té adossat un cos al costat de llevant, de tant sols un nivell i cobert a un sol vessant. Adossades a la roca hi ha les restes d'un altre cobert o antic paller.

    La primera referència documental del mas es remunta al segle XII, època en que figura com a possessió del trobador Guillem de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ("Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea."). (VVAA:1985:170)
    Posteriorment, d'inicis del segle XIV, data la primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala "et castrum sive domum de Tersa". Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985: 170), relaciona el castell i la masia de Terçà. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà.
    Es creu que l'estructura de la casa tal i com la veïem avui dia es pot correspondre a un edifici bastit al segle XVII amb modificacions posteriors. La resta de notícies documentals conegudes daten ja de mitjan de segle XIX, en els llibres d'amillaraments.

    -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga.
    -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971.
    -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga.
    -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga
    -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118.
    -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.
    -VVAA. (1985): "Catalunya Romànica. XII. El Berguedà", Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
    -VV.AA. (1990). "Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya", Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.
    -VV.AA. (1994:137-141). "Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà", vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.