Sínia del Carbó
Avinyonet del Penedès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Anant des de Les Cabòries en direcció a Vilafranca es troba, a ma esquerra i davant de Can Merlines, aquesta sínia que servia per a regar els horts del seu propietari. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Presenta adossada una petita bassa arrebossada de ciment, i al costat, feta en totxo, hi ha una petita caseta. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.
Història
Va ser construïda pel Carbó per regar el seu hort. El Carbó era un veí de Les Cabòries que vivia al carrer del Carme. Havia estat tradicional i comú la presència de sínies "de rosari" al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant "GRUES", és a dir, "CIGONYES", car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina "Enrich Soler", que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada "Estregués-Sucesores de B. Raurich", etc.
