Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, la qual ha conservat intacte tot els seu mecanisme i encara pot funcionar. Es troba emplaçada vora la riera d’Hortons, uns 250 m al nord-est de la casa de pagès de la Fumera, i servia per regar uns horts que hi havia una mica més avall. La sínia consta d’una petita estructura central on hi ha l’eix vertical o arbre amb tot el seu mecanisme junt a un pou davanter. Aquest pou capta d’aigua d’un aqüífer que es troba a una cota semblant a la de la riera.
De l’arbre o eix en surt la barra horitzontal (braçol) on anava fermat l’animal que donava voltes a l’entorn. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal de l’eix connecta amb una roda vertical que fa girar una cadena que baixa al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, fa bombejar l’aigua per l’interior d’un tub de ferro, de manera que l’aigua surt expulsada per una boca lateral cap a un rec que encara es conserva i que anava cap als horts.
La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, la més habitual al segle XIX. Després de les sínies de taps es van imposar les de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal.
