L'any 1922 la sequera que assolava el país feia que es formessin grans cues a la font d'Aleny, diuen que de nit ja es veien llums de calafins que venien a buscar aigua. Davant d'aquesta situació, el nostre besavi, Miquel Nadal i Palà, amb l'ajuda d'un miner va construir un pou de 12 metres de fondària i 2 d'amplada en el seu hort per poder-se abastir sense haver de dependre de la font. No sabem de quan daten els altres pous, però segurament la resta de veïns d'Aleny van fer el mateix.
Més endavant, Miquel Nadal i Plana, va construir un porxo, amb el vogi i una bomba de pistó per poder fer arribar l'aigua al dipòsit que s'havia construït a les golfes de la casa i a un antic dipòsit que recollia les aigües pluvials de l'era. L'obra va ser molt costosa i complexa, ja que a més es va portar a terme en plena Guerra Civil.
La vella bomba de pistó moguda per un animal voltant al vogi va ser utilitzada fins què fou substituïda per una bomba elèctrica. El vell pou durant molts anys ha abastit la casa d'aigua, i si bé actualment ja no és utilitzada com a aigua de boca, si que encara és aprofitada, sobretot per regar.
