Set Rengs
Sant Salvador de Guardiola

    Bages
    Sector de ponent del terme
    Emplaçament
    Carretera vella d'Igualada (C-37 z) al km. 84,5 camí en direcció oest uns 2 km.
    358

    Coordenades:

    41.67361
    1.74157
    395248
    4614303
    Número de fitxa
    08098-115
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Medieval
    Popular
    Segle
    XIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies (núm. 073)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08097A010000170000EQ
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de grans dimensions que ha conservat molt integrament la tipologia tradicional. El conjunt està format per un cos residencial, l'antiga pallissa, un cobert aïllat situat al nord més altres instal·lacions de construcció recent, ja que la masia continua funcionant com una explotació agro-pecuària. El cos residencial és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs exteriors estan arrebossats i pintats de blanc. La façana principal, encarada al sud-oest, té com a element característic un porxo-galeria de quatre arcades en dos nivells, al qual els anys quaranta s'hi va afegir una peculiar balconada formada per quatre semicercles. La part més antiga de la casa es troba més a l'interior, on hi ha la primitiva façana i el portal, format per llinda i brancals de pedra. Segons una inscripció, és una obra del 1778. El portal dóna pas a un espai interior dividit en tres cambres cobertes amb voltes fetes de maó i reforçades amb una mena d'arcs torals. Es tracta d'una tipologia de volta que sembla característica d'aquesta zona, ja que també es troba en altres masies properes. Ja al segle XIX el cos es va allargar per la banda nord amb la construcció d'un habitatge per als masovers: una construcció senzilla i lleugerament més baixa (de planta baixa i un pis), amb dos balcons a la façana. En aquest sector encara es conserven diverses tines, que segurament eren anteriors. La masoveria ha estat rehabilitada i actualment acull estadants de turisme rural. Per la part posterior la casa té una llarga filera de coberts adossats. Davant de la façana principal s'estén una bonica era enrajolada i, a l'altra banda, l'antiga pallissa: una construcció amb coberta d'un sol vessant que conserva també dues tines cilíndriques al seu interior. Al nord, trobem un altre cobert força gran que sembla una mica posterior, amb coberta a dos vessants. Prop de la masia hi ha un pou i també la popular font de Set Rengs.

    Inscripció a la llinda del portal: 1778
    Inscripció a les golfes: 1774
    Informació oral facilitada per M. Àngels Altimiras

    En època medieval aquest mas es coneixia amb el nom de Cendrens (1254), Cenrrents (1297), Cendrents (1300), Senrens (1543), Senrrenchs (1657), Setrenchs (1773) i finalment en la forma actual de Set Rengs. Es tracta de diferents variants d'un mot d'origen gascó aranès que fa referència a una tela de malla que servia per cobrir la bugada. L'any 1328 Jaume i Romeu de Cendrens fan homenatge de fidelitat al seu senyor Raimon de Mioceny, ciutadà de Manresa. El cens establert són un parell de perdius i 10 sous més cinc per la redempció personal (CAPDEVILA, 2006: 73). Al segle XVI hi ha documentats membres de la família "Senrens" a Sant Salvador de Guardiola (CAPDEVILA, 1997: 20-21). Ja al segle XVIII (1764) el propietari era Miquel Sarró Fadrí, un torcedor de seda de Barcelona. Entorn de 1878 el propietari era Francisco Pons Soler. Posteriorment va passar a Miquel Vila Boix i després al "Comte de Ser".
    Durant la Guerra Civil Sant Salvador de Guardiola va acollir refugiats republicans que van ocupar diferents masos: cal Miralda, can Batlle, Comasua, el Brunet i Set Rengs. Concretament, en aquest últim s'hi van establir dos matrimonis de Sevilla que van habitar a la masoveria. Antigament la masia havia tingut un oratori, situat en una cambra de la mateixa casa, que estava ornamentat amb un petit retaule neoclàssic, probablement del segle XIX. La imatge central, dedicada a la Mare de Déu del Roser, es va fer malbé durant la Guerra Civil i actualment només se'n conserva l'estructura. Entorn de 1940 Josep Lluch Ballbé (avi de l'actual propietari) va adquirir el mas. Era un industrial de Terrassa que tenia tres filles. Posteriorment, una de les filles (Neus Lluch) es va casar amb el fill dels masovers (Josep Sellarès).

    CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 73, 74
    CAPDEVILA i PLANS, Jaume. Breu recull històric del mas de Set Rengs (treball inèdit conservat al mas)
    Oriol CARCELLER; Alexandre Gabulovschi; Eric SALLARÈS (2011). Anàlisi complert de la masia Set-Rengs de Sant Salvador de Guardiola des de l'any 1254 fins a l'actualitat. Treball de recerca d'institut.
    Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 073).