Existeix documentació del lloc de Savall des de l'any 1196, concretament al testament de Pere de Soler i la seva dona Arsenda, dipositat a l'Arxiu de Santa Anna de Barcelona, que anomenen el lloc com "Sancti Petri Aual", això és, Sant Pere de Savall (la vall), on se suposa que hi hauria una capella.
Es diu que el lloc era una antiga quadra del terme de Subirats, però fins al segle XV no consta documentació que ho confirmi. Un donzell anomenat Montbui n'era el propietari al segle XV; després esdevé lloc de repòs dels dominics, cosa que explicaria l'existència d'una capella i un cementiri.
Sabem, per diverses visites pastorals de l'any 1818, que al límit de la parròquia de Sant Pere de Subirats existia una capella rústega, dels dominics. L'any 1839, en una carta de la comissió subalterna d'arbitris de Vilafranca, consta que els boscos del maset de Savall pertanyen al convent dels dominics de Barcelona. Madoz, al seu diccionari, diu que és una masia amb capella, ubicada en una fondalada, envoltada de boscos, que va pertànyer als dominics de Barcelona. Aquesta definició permet deduir que, amb la desamortització de Mendizábal, el lloc fou venut a particulars.
En tot cas, l'aspecte que ofereix la masia a dia d'avui és del segle XVIII.
