Sardanes de l'Hospitalet del Llobregat
L'Hospitalet de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de sardanes de diversos mestres compositors, que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Les obres i autors es relacionen a continuació:
- 4 peces del mestre Carles Soler Canton: "A la cobla la Principal de Collblanc"; dedicada a la cobla la Principal de Collblanc, que fou una cobla que va néixer l'any 1969, quan diferents membres de la Banda de música de la Creu Roja van improvisar una primera actuació al Pati dels Tarongers (Generalitat de Catalunya), juntament amb una colla sardanista. Porta el nom de "La Principal de Collblanc", per ser el barri de l' Hospitalet del Llobregat on vivia un dels fundadors; "La més maca de l'Hospitalet"; "La Pepita de l'Hospitalet"; i "Mil·lenari de l'Hospitalet".
- 2 peces del mestre Francesc Juanola Reixach. Es tracta de les següents obres: "Escolteu al tamborí", sardana per a cobla dedicada a Lluís Abarca del programa tamborí de Ràdio L'Hospitalet, que fou estrenada l'any 1957. També és seva, "Joia torrassenca", de 1949.
- 2 peces del mestre Emili Juanals Roqué. Es tracta de les següents obres: "Carrer Xipreret", sardana composta per a tenora, fiscorn i tible i dedicada a l'històric carrer; i "La Farga" (1989).
- 2 peces del mestre Lluis Buscarons Pastells. Es tracta de les següents obres: "La plaça del bacallà", sardana de 1971, dedicada a Eugeni Estebanell; i "L'aplec de l'Hospitalet", de 1977.
- 2 peces del mestre Martirià Font Coll. Es tracta de les següents obres: "Ciutat de l'Hospitalet", sardana composta per a tible, de l'any 1960; i "Sardanes al Casino", dedicada a l'agrupació Sardanista de l'Hospitalet (1960).
- 2 peces del mestre Xavier Forcada Carreras. Es tracta de les següents obres: "25 anys a tot Bellvitge", dedicada al grup sardanista de Bellvitge i estrenada el 13 de novembre de 2010; i "Tot Bellvitge, 25 anys", dedicada als 25 anys d'aplec de Bellvitge.
I les obres de:
A. Henarejos, "La Rambla de l'Hospitalet", de 1953.
Agustí Borgunyó Garriga,"Fadrinalla torrassenca" (1949).
Albert Sanahuja Puig, "Els pobrets de la Torrassa", de l'any 1952.
Àngel Pont Montaner, "Idil·li torrassenc" (1950).
Bartomeu Vallmajó Soler "Torrassenca", estrenada a l'Hospitalet el 3 de març de 1946.
Enric Sans Salellas, "La pubilla de la Torrassa".
Enric Solsona Guilabert, "La pubilla enamorada" (1966).
Francesc Camps Comellas, "La plaça del Repartidor" (1990).
Francesc Mas Ros, "Collblanc", sardana composta el 1964 per a tenora i fiscorn.
Josep Enric Peris Vidal, "La plaça del veïns", sardana dedicada a l'Associació de Veïns de Gran Via sud. Estrenada a l'Hospitalet, el 24 de juny de 1997.
Jaume Roca Delpech, "La Torrassa", de 1946.
Jaume Tapias Boadas, "L'encís de la Torrassa" (1946).
Joan Jordi Beumala Sampons "Trenta i cinquanta a Bellvitge", dedicada a Bellvitge i estrenada a l'Hospitalet el 6 d'abril de 2015. Fou triada Sardana de l'Any per votació popular.
Joan Moliner Pedrós, "L'àvia sardanista", dedicada a l'àvia sardanista Isabel Abaijon Yañez (2016).
Joan Sardà Vilà, "L'aplec torrassenc" (1945).
Jordi Paulí Safont, "50 anys amb el músic solitari", dedicada als 50 anys del pubillatge de la ciutat a la sardana i al seu monument. S'estrena a l'Hospitalet el 17 d'abril de l'any 2016.
Josep Capell Hernández "Parc de can Buxeres" (1971).
Josep Cirilo Exposito, "Jovent torrassenc".
Josep Maria Albertí Busquets "Sardanes a l'Hospitalet" (1960).
Josep Maria Tarridas Barri, "La Torrassa sardanista", de 1953.
Josep Marimon Figueres, "Gaia Torrassa" (1950).
Josep Pujol Alsina "Tot Bellvitge" (2003).
Josep Saderra Puigferrer, "Aimada Torrassa", estrenada a l'Hospitalet el 1947.
Josep Vicencs, "Gentils torrassenques" (1946).
Max Havart Macou "Rambla d'Hospitalet", dedicada a la Rambla de l'Hospitalet i estrenada en aquesta ciutat el 29 de juliol de 1990.
Salvador Bonet Piñol "L'Hospitalet gran ciutat" (1975).
Sigfrid Galbany Abril, "L'Hospitalet un bon aplec" (2013).
Història
Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, Garrotxa, 3 d'agost de 1891 - Manresa, Bages, 3 de desembre de 1968) va ser un fiscornaire i prolífic compositor de sardanes. Era el segon d'una nissaga de músics. Fill de Llorenç Juanola i Gibert, pare d'Antoni Juanola i Escaler i Jaume Juanola i Escaler, i germà de Jaume, Josep, Narcís, Rafael i Salvador, tots ells també compositors. Va ser deixeble de professors com Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys ja va debutar com a fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 va ser membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, que en aquell moment encara no duia aquest nom. La popularitat li va arribar per ser un dels compositors més prolífics de l'àmbit de la cobla, amb una gran producció musical que arriba a les més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela (Tierra sin flores) i múltiples arranjaments musicals de cançons, principalment per cantar a les caramelles. Va obtenir una extraordinària popularitat no solament a Maresa i comarca, sinó àmpliament a tot l'àmbit sardanista pel caràcter del seu catàleg, molt alegre i de clar signe de plaça. El 1962 va rebre el Premi Dia de la Sardana per El pantà d'Oliana. El maig de 1981 es va celebrar a Manresa un acte d'homenatge al compositor, entre els diferents actes de celebració es va fer una ballada de sardanes en què hi participaven les colles i grups de l'època.
Sigfrid Galbany i Abril (Cabrils, 23 d'agost de 1936) és un compositor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d'altres per a piano. Als deu anys va començar a estudiar teoria, solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, filla del gran compositor i un dels renovadors de la sardana, Pere Rigau (Barretó), fundador de la cobla orquestra Montgrins, amb qui anys més tard mantindria una llarga relació tant professional com d'amistat. Als 15 anys va compondre la seva primera sardana Enyorances per a piano. Va continuar estudiant fins que el van requerir per fer el servei militar a Manresa, allà va estudiar harmonia i composició amb el manresà Àngel Noguera i Alegre, fins que el van destinar a la Pobla de Segur. Quan va tornar, va seguir els seus estudis fins que es va llicenciar. Acabat el servei militar, va conèixer el gran mestre director i fundador de la cobla orquestra Girona, Josep M. Boix, que va donar-li algunes lliçons i al que el va unir una bona amistat que durà fins a la mort del mestre. L'any 1973,la mateixa cobla "Girona li va estrenar la seva primera sardana Enyorances. Entre les seves composicions es troben més de cent cinquanta sardanes, una trentena d'havaneres, alguna peça religiosa, cançonetes i peces clàssiques. Continua component. L'any 1999 va gravar el seu primer C.D. Sardanes amb el Castell de Burriac com a tema central, i sense cap tipus d'ajut econòmic. L'any 2000,per la festa major d'agost, l'ajuntament li va fer un reconeixement, per la seva contribució a la cultura popular i al seu esforç per portar la sardana i el nom de Cabrils a tot arreu. Va continuant component i gravant CDs, sempre amb la cobla Montgrins, amb qui l'uneix una bona amistat i sempre pagat de la seva pròpia butxaca.
Josep Capell i Hernàndez neix a Almacelles (Segrià), el 3 novembre 1914; i mor a Barcelona, el 15 agost 1994. Va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles-orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla-orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell-Santy.