Sardana escrita per Pere Fons i musicada per Martirià Font a finals de la dècada dels 80. Aquesta sardana o caramella es canta per Pasqua durant els actes de les Caramelles de Callús. A l'arxiu de Josep Baldomà es troba la partitura original. La Polifònica de Puig Reig en va editar una versió per a coral a finals dels 90. La lletra original diu: "Altre cop tot son camins/per la natura/ que esclata i el desig no te confins/ i en cada pit arrapat lentament/ aixeca el vol/ lentament aixeca el vol/ aixeca la llum damunt les teulades/ i de cada gol de/ aixeca el vol/ la la la la la/ de cada glop/ la la / sol en sorgeixen veus alades/ Amb més llum i ver que enlloc/ Callús per Pasqua en desperta/ i tot semblarà poc que la joia ens/ és oferta impassible al foc dels anys/ el poble sap la mirada d'un futur/ amb molts afanys/ i una forca renovada/ Resumint aquest destí/ s'ens emporta la sardana / cap al temps que s'esmunyi/ cap al món que en cara grana/ en un to més just/ que mani el ritme/ fa meravelles i ens transforma/ tot l'espai quan cantem les caramelles/ i no més un instant/ Cantem les caramelles/ pel misteri de la Festa/ els cors es van enlairant/ al compàs de la ballesta/ Qui pogués eternitzar aquest moment/ ple de la ballesta/ la vida on tot sembla mesclar/ i la terra beneïda/ on tot ens sembla mesclar".
