La primera referència documental de la parròquia de Santa Susanna és de l'any 1190, quan el rei Alfons el Cast va cedir, a la confraria de Cardedeu, el mas Vallmanya del terme de Vilamajor i de la parròquia de Santa Susanna. Tot i que aquest document és del segle XII, els orígens de la capella podrien ser més antics.
L'any 1384, quan es signà el pacte de "carreratge" amb la ciutat de Barcelona, el veïnat estava format per sis focs o famílies. L'any 1413, només n'hi havia quatre, que eren la rectoria i els masos del Terrer, el Samon i Vallmanya, fet pel qual no disposava de sacerdot propi i restava unida als domers de Vilamajor.
Amb el pas del temps, es va esfondrar la volta i va quedar en estat ruïnós per la manca de feligresos i la pobresa del veïnat.
L'any 1566 es va unir a la parròquia de Sant Esteve de la Costa, però va continuar amb plens poders parroquials.
L'any 1683 va ser reedificada a l'indret on es troba actualment per la família Samont, aprofitant elements de l'edificació primitiva.
