Sant Roc
Sant Boi de Lluçanès

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A 1900 metres per pista forestal de la carretera BV-4608, punt quilomètric 2'500

    Coordenades:

    42.06505
    2.16439
    430867
    4657336
    Número de fitxa
    08201 - 42
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 005A00001
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La capella de sant Roc també advocada a sant Sebastià es troba situada al nord-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. És una petita capella d'una nau, planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i coronament de la façana principal curvilini a mode de les façanes barroques, amb una creu de ferro al capdamunt. Els murs són de maçoneria de pedra irregular que presenten algunes parts arrebossades, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal central emmarcat amb brancals de pedra treballada i una llinda monolítica d'arc rebaixat que presenta una esquerda. A la llinda hi ha la inscripció següent: 18 JOAN CODINAS 55 JOSEPH BERTRANS, amb una creu a mode de custòdia al centre. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de maó, i més amunt s'obre un òcul circular emmarcat amb dos monòlits de pedra treballada. A la façana est hi ha adossada la sagristia de teulada d'una vessant on s'hi obre una finestra a la banda est emmarcada amb monòlits de pedra treballada.. La façana nord i oest no presenten obertures.
    Davant la façana principal hi ha un mur de pedra en forma de L que delimita un espai pla i una rampa que permet l'accés a la capella.

    A la capella s'hi diu missa un cop a l'any.

    La capella de Sant Roc fou edificada pels amos de Codines i Bertrans amb motiu d'una forta epidèmia de còlera que va afectar el poble l'any 1854. Des del 22 d'agost fins al 15 d'octubre de 1854 van morir a Sant Boi de Lluçanès 71 persones (28 homes, 23 dones i 20 nens) que representaven un 7 % de la població. Un cop va haver passat l'epidèmia es va celebrar, el 4 de desembre de 1854, a l'església parroquial de Sant Boi, un ofici en record dels difunts de còlera, al qual van assistir més de sis-centes persones. També es va erigir una capella dedicada als advocats de les pestilències, sant Roc i sant Sebastià, en el terme del mas Codines.

    GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín.
    MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània.
    MONTAÑÀ, Daniel i PUJOL, Joan (1994). "L'epidèmia de còlera de 1854 a Sant Boi de Lluçanès" a Gimbernat, vol. XVIII, Seminari Pere Mata de la Universitat de Barcelona, 1994.
    MONTAÑÀ, Daniel (1992). "El temps de còlera a Sant Boi de Lluçanès" a Programa de la festa Major de 1992.
    SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.