El 1271 el bisbe de Barcelona instituí tres preverats a la capella de les Onze Mil Verges, entre les quals hi havia la capella de castrum nostrum de Olivella, cosa que suposa la primera menció documental de l'església pròxima al castell i que va fer de parròquia fins el 1625. S'esmenta en el mateix document el degà Pere d'Olivella, a qui es considera com a possible fundador de la institució que posteriorment s'anomenà Sant Pere del Castell Vell d'Olivella. El 1381, l'infant Joan va vendre a Pere Feliu, prevere de la capella de les Onze Mil Verges, la jurisdicció civil i criminal del castell nou i el prevere va cedir la meitat d'aquesta jurisdicció al poble, l'any següent. Des d'aquesta època i fins al Decret de Nova Planta (1716), Olivella va estar sota el domini, encara que indirecte, de la Seu episcopal.
