Sant Pere de Viladecavalls (església de Llucià)

Calders

El fet que Viladecavalls comenci amb la paraula "vila" i que a tocar mateix hi passi el camí ral, que és conegut popularment amb el nom de "camí romà" fa pensar que una vil·la romana podria estar emplaçada en aquest indret, però de fet no se n'han trobat restes. El document més antic que en parla és de l'any 965. L'església fou escripturada el 1067. Els següents documents són de mitjan segle XI (1043 i 1050). Sembla que aquesta primera església era ubicada a prop del mas Llucià, però no en el mateix indret de l'actual. Hi ha indicis per pensar que s'aixecava dalt del turó de Llucià, just al costat d'on encara hi ha el cementiri. L'església era prop de la "Vila de Cavalls", coneguda des del 965. En època medieval era el sector més poblat i pròsper del terme. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera. A mitjan segle XV la sagrera havia quedat del tot desdibuixada. L'església va ser completament refeta al segle XVIII. Segons una llinda, la nova construcció seria del 1780. Era l'església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls, aleshores un poble format per un grup de cases disseminades. El 1936 va ser cremada i en la postguerra es decidí construir una nova església més a prop de la colònia Jorba.