Sant Miquel d'Aguilar
Aguilar de Segarra

    Bages
    Barriada de Sant Miquel
    Emplaçament
    A la cruïlla entre el Camí dels Plans i el Camí de la Plana de Cal Cases
    529

    Coordenades:

    41.74772
    1.62837
    385956
    4622676
    Número de fitxa
    08002 - 42
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XV
    Estat de conservació
    Bo
    La coberta es va canviar a inicis de la dècada de 1990.
    Protecció
    Legal
    BCIL, Catàleg urbanístic, 5
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA 16146
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    08002A002000800000UT
    Autoria de la fitxa
    Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals

    Església de planta rectangular i dimensions reduïdes (6,6 x 11,5 m) orientada a llevant. La porta original era a migdia, i estava adintellada. Aquesta porta fou tapiada posteriorment, i s'afegiren dos contraforts atalussats en aquest lateral. La nova porta fou oberta als peus de la nau, a l'extrem oest, també adintellada i amb la inscripció "ALABAT SIE SANT M / 1714 [IHS] IQUeL" a la llinda. Per tant, tenim una possible data per a aquestes reformes. Al lateral nord hi ha un tercer contrafort, però aquest amb format d'arc. Les úniques obertures, a més de la porta, són un petit òcul situat a la vertical de la porta i una segona coincidint amb el contrafort atalussat que hi ha més a l'est. La coberta és a dues aigües, i al vèrtex que forma sobre la porta hi neix un petit campanar d'espadanya per a una sola campana o dues de superposades, que li manquen. La coberta ha estat refeta i aixecada recentment, com palesa la inscripció feta sobre el ciment fresc a la capçalera: 1992.
    L'aparell de l'església és de pedra desbastada amb morter que n'allisa les juntes.

    El document més antic que esmenta l'església de Sant Miguel és de 1496, i s'hi esmenta que tenia cementiri. L'església, situada just al pla sota el castell i l'església (Sant Andreu) d'Aguilar, sembla haver-hi competit al llarg del temps. En tenim un exemple a finals del segle XVIII, quan un tumult ensorrà la coberta de Sant Andreu. Els parroquians proposaren traslladar la parroquialitat a Sant Miquel, i tot i que el bisbat decidí refer l'església de Sant Andreu, les obres trigaren dècades. Possiblement Sant Miquel va acollir els parroquians en aquest impàs, fet que podria coincidir amb unes importants obres documentades a finals del segle XVIII a Sant Miquel (PARCERISAS, 2000: 40). L'any 1936, l'assalt que inutilitzà definitivament l'església de Sant Andreu del castell va fer recaure la parroquialitat en Sant Miquel, que ho fou fins l'any 1949, quan es consagrà la nova església de Sant Andreu al pla.

    PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.