Sant Martí de Boatella
Borredà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església és un exemplar romànic modificat als s. XVII i XVIII; consta d'una sola nau rectangular orientada a llevant per un presbiteri rectangular. Al mur de migdia i al de tramuntana s'hi van construir la sagristia i una capella. La volta es troba totalment esfondrada i l'interior és ple de verdissa, així com l'espai del cementiri situat a l'interior d'un mur de pedra seca que tanca l'església pel sector de llevant i migdia.
La llinda de la porta conserva l'escut de la família Boatella: un bou, l'anagrama amb la llegenda "ATELLA" i un arbre en la meitat inferior, i la data 1611. El retaule, totalment perdut, era de l'any 1730. A l'interior de l'església hi ha la llosa funerària de la família Boatella amb les dates 1677 i 1758.
Història
El lloc de Boatella és documentat des de l'any 919 en una compra feta pel bisbe Radulf d'Urgell, fill del comte Guifré el Pelós i que també fou monjo de Ripoll; aquest personatge aconseguí, al llarg dels anys 923 fins el 942, acumular un important patrimoni en aquest indret que cedí, en testament, al monestir de Santa Maria de Ripoll. L'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1094 i va mantenir la categoria de parroquial fins el XIV que passà a dependre de Sta. Maria de Borredà. Al s. XVIII figura com a sufragània de Sta. Maria de Palmerola però al 1835 passà de nou a la jurisdicció de Borredà i al bisbat de Vic. Els propietaris de la veïna masia de Boatella hi feren importants obres al s. XVII i XVIII i fins i tot s'enterraren a la cripta. L'església fou abandonada i va perdre el culte a mitjans del s. XX.
Bibliografia
GAVIN, J.M. (1985). "Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà", Barcelona.
SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga.
SERRA , R.; VIGUÉ, J.; PONS. (1985: 141-143)Sant Martí de Boatella, a "Catalunya Romànica. XII. El Berguedà", Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona .
VIGUÉ, J. I BASTARDES, A. (1978: 223): Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona.
VILADÉS, Ramon (1994). "Pagesos i senyors a les valls del Merlès", a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17.
VINYETA, R. (1978)"Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès". Torelló.
VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990.
VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
