A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església. Fou edificada sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets. Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Andreu de Sant Jeroni el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció). La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del s. XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral.
La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria l'única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió.
Durant la guerra civil, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal.
L'església fou tancada al culte l'any 1936.
L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones.
El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva l'any 1789 i el 2002, després de la seva restauració, es va tornar a posar en marxa.
