Sant Esteve

Sant Esteve Sesrovires

Sobre el fet de que l'església tingui dos campanars hi ha una llegenda que diu així: Temps era temps hi havia un matrimoni que no tenia fills. Ja duien un munt d'anys que el seu desig no s'acomplia. El matrimoni tenia molts doblers, era ric. Però per sort, els diners no ho poden tot. Anava passant el temps i els feia por de perdre els ànims i les forces per a poder pujar un fill o filla, vés a saber! Tenien por de perdre les ganes de jugar i d'acompanyar l'infant a créixer entre vinyes i camps. Amb el temps, s'acaben les forces per poder canviar bolquers, passar nits en blanc, escoltar plors i perquès... Estaven amoïnats, desesperats, tristos i angoixats. Però vet aquí que per aquelles dates, Sant Esteve tenia un gran projecte que aplegava a tot el poble: estaven fent una església nova. L'església és la que avui hi ha, feta amb totxanes de terrissa. Els veïns i veïnes coïen les totxanes en un indret que en deien la Vinya del Forn, perquè era allí on tenien un gran forn per a coure les totxanes. Fent cadena, de mà en mà, traslladaven les totxanes al centre de la plaça i, de mica en mica, podien veure com l'església s'anava fent mes alta i més gran. En aquesta tasca hi treballaven petits i grans. Vet aquí que un dia d'aquests, mentre el matrimoni ajudava en aquesta tasca, van fer una petició. Si Déu els volgués donar un fill, hereu o pubilla, ells pagarien les despeses de construcció d'un campanar que s'aixequés altiu i majestuós per damunt de les cases de la Vila i que es veiés des de les poblacions veïnes. No passà gaire temps que la muller començà a tenir una gran panxa: esperava un infant, quina il·lusió tan gran! El marit tingué cura de la muller i li portava dolços, xocolata, ametllats i tots aquells antulls que li plaïen. De mica en mica veieren que aquella panxa era més grossa del normal i en el seu interior hi començava a haver-hi força guirigall i és que... no tindrien un fill, no: n'estaven esperant dos! El matrimoni, ara ja pares, tingueren una bessonada. Cofois, contents i satisfets compliren la seva promesa i en comptes de pagar un sol campanar n'aixecaren dos, més alts que cap altre de la contrada, en agraïment de la seva bessonada. I si això no és veritat, així ens ho han contat.