Sant Andreu de Bellveí (església i rectoria)
Calders

    Moianès
    Emplaçament
    Des del mas Comelles cal seguir un camí vora el riu.

    Coordenades:

    41.77075
    1.99074
    416116
    4624816
    Número de fitxa
    08034 - 49
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XII
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïna
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    PA: 16314
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 012A00039
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero

    Conjunt d'església i rectoria. L'edifici romànic original es troba actualment molt desdibuixat. Possiblement només en resta algun fragment de mur, avui tapat per l'arrebossat. L'edifici actual s'erigí posteriorment. L'església és a la part de llevant i es troba molt enrunada. Queden les parets laterals i l'absis (de forma trapezial), amb dos absis laterals. L'absis és fet amb aparell de millor qualitat (filades de carreus de forma més o menys quadrada), mentre que la resta de murs són de reble lligat amb argamassa. L'entrada a ponent és inexistent. La rectoria estava adossada a l'església per la banda de ponent. És un cos amb dues cambres cobertes amb volta. Una de més alta en forma de torre. L'edifici havia funcionat com a molí.

    -Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i dollium entre el material de reble dels murs de l'església. Concretament, a la part de ponent dels dos murs laterals.
    -Al costat de l'església, al cantó nord, hi havia el cementiri, del qual no se'n veuen rastres.

    Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. La primera notícia documental referida a l'església és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragania de l'església parroquial de Calders. Ho va ser fins l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa. Hi ha notícies documentals d'un altar dedicat a Sant Isidre i un altre a santa Maria Sassala, a més de l'altar major.

    -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64.
    -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135.
    -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39.
    -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60.