Sagrera de Sant Martí
Calldetenes
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Es tenen abundants referències documentals que als voltants de l'església de Sant Martí existí un assentament humà, almenys des del segle XII, format per carrers i cases, que perdurà fins al segle XIV. Actualment, no queda cap constància de restes pertanyents a aquest antic assentament humà, però cal considerar que es tracta d'un àrea susceptible de troballes arqueològiques relacionades amb estructures d'hàbitat.
Història
Es té constància documental de l'existència d'un grup important d'habitatges als voltants de l'església de Sant Martí de Riudeperes fins a la crisi del segle XIV. Així, el 3 d'agost de 1174 Medonia va donar una casa de la sagrera a l'església de Sant Martí. Aquesta afrontava amb un carrer i tres cases més. En documents similars, els habitatges afronten també amb carrers i altres cases, la qual cosa demostra una certa estructura organitzada entorn a carrers, i una densitat d'habitatges considerable. A finals del segle XIII tornem a localitzar compres i vendes de cases a dita sagrera. Entre els establiments -propietaris o senyors directes- destaquen els Calvaria, els Alta-Riba i els diferents rectors de l'església. D'entre els emfiteutes sobresurt la figura d'un tal Genovés, o bé la dels habitants del mas El Noguer i Ferrer de la Vila, que van adquirir diverses cases entre el 1299 i el 1303. De tota manera, a partir del 1354 les transaccions van disminuir en gran manera. El fet de que la sagrera quedés abandonada i despoblada, en contraposició a Sant Julià de Vilatorta, que va tenir continuïtat en el poblament, pot ser degut a qüestions com un major accés a l'aigua, o una estructura social més sòlida en aquesta darrera. Entre el 1380 i el 1430 va arribar la crisi definitiva, responsable de que la sagrera quedés deshabitada i només sobrevisquessin els masos més importants.
Bibliografia
AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART, J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a "Ausa". Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.
