Ruïnes d'un vilatge
Guardiola de Berguedà

    Berguedà
    En un serrat al nord-est de la casa de Millarès
    Emplaçament
    Al nord-est de la casa de Millerés. Ctra,. B. 4024 pk. 7'5 al Tonedor hi surt la pista que hi va
    1217

    Coordenades:

    42.28703
    1.86402
    406344
    4682270
    Número de fitxa
    08099-150
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XI-XIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Cobert de vegetació i de bosc.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08098A00100001
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Restes arqueològiques d'un primitiu vilatge o mas alt medieval situades en un serrat al costat del mas homònim damunt d'uns plans de l'obaga de Millarès i davant de Gréixer. Les restes s'organitzen en diversos nivells o terrassa ments dins una zona boscosa. Estan compostes per un seguit d'habitacions rectangulars, separades per murs de pedra seca d'uns 60 centímetres de gruix i disposades seguint el relleu del terreny. Semblen correspondre a les restes del vilatge de Millarès i de la capella de Santa Eulàlia de Millarès que Gavin esmenta en el seu inventari de masies. Les restes estan cobertes de vegetació i enderroc de les mateixes ruïnes, tota vegada que s'utilitzen com a tancats per als ramats de bestiar.

    Restes alt medievals d'un mas o d'un vilatge ja que s'estenen per tot el turó en diverses terrasses

    El lloc de Millarès ens apareix documentat en els papers de l'arxiu de Bagà que va ser recollit per Mossèn Serra i Vilaró en el seu llibre de les baronies de Pinós i Mataplana. El lloc el trobem esmentat per primera vegada el 1234 quan es configura el termenat de Bagà, al mateix moment que es cita Gréixer i Hospitalet. La casa i el lloc surten esmentats el 1315 al parlar de les "borses". Serra Vilaró no defineix que voldria dir amb la borsa que apareix esmentat en un document " Borzam bocatam d'en Rossa del lloc Millarès, parrochia de Sant Andreu de Gréixer". Posteriors documents parlen del mas en temps de guerra i remença. Així sabem que el 1360, Bernat Galceran de Pinós, vescomte d'Illa i Canet redimí a Pere Sunyer per 12 florins, de l'hospital de Rocasança i a tota la seva mole (multitud de familiars)i béns perpètuament perquè pogués habitar al mas Millarès i qualsevol altre mentre estigués dins els seus dominis i li atorga els mateixos drets". En un moment més tardà i del 1666 el lloc de Milleres surt citat juntament amb Gréixer, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Francesc Caballé comenta que li havien explicat que en aquest lloc en temps de l'abat Daguí s'hi havia d'edificar un gran monestir que al final no es va erigir i es va fer a Ripoll.

    CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. p-82. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol. II i III.