Roureda del Llopart o Bosc de la Boira
Sant Julià de Vilatorta

    Osona
    Pla de la Mata
    Emplaçament
    Al sud-oest del mas.
    572

    Coordenades:

    41.90523
    2.30665
    442493
    4639487
    Número de fitxa
    08220 - 278
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Des de l'any 2001 el Grup Naturalista d'Osona i la Institució Catalana d'Història Natural mantenen negociacions amb els propietaris de la roureda del Llopart amb l'objectiu de conservar-la.
    Protecció
    Legal
    POUM (DOGC 5817 de 14/02/2011).
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08218A007000120000FW
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    La roureda del Llopart es troba situada enmig d'un paisatge agrícola en mosaic, a cavall dels termes de Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga. És una de les rouredes de roure martinenc (Quercus pubescens) més extenses (30 Ha.) i madures de tota la Plana de Vic.
    Aquest vell i emblemàtic bosc és un espai de confluència dels àmbits biogeogràfics euro-siberià i mediterrani, fet que afavoreix la seva elevada biodiversitat.
    En alguns punts, com al nord de l'Eix Transversal abans del Coll de Romagats, i a l'extrem nord de la Carena a tocar de Sant Julià, hi creix una roureda de terra baixa més empobrida (Buxo-Quercetum pubescentes subas. Coriao-cornetosum), pròpia de la plana de Vic. En d'altres punts, com a la capçalera de la riera de Sant Julià hi creix una roureda de muntanya mitjana (Pteridio-Quercetum pubescentis).
    A la roureda hi viuen d'altres arbres: el pi roig (Pinus sylvestris), l'auró negre (Hacer monspessulanum), l'auró blanc (Hacer campestre), la pinassa (Pinus nigra ssp. Salzmanii), el grèvol (Ilex aquifolium), el ginebre (Juniperus communis), la blada (Hacer opalus), el server (Sorbus domestica), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) i la moixera (Sorbus aria).
    Hi creixen arbustos: l'arç blanc (Crataegus monogyna), la coronil·la boscana (Coronilla emerus), la ginesta sessilifòlia (Cytisophyllum sessilifolium), el sanguinyol (Cornus sanguinea), el corner (Amelanchier ovalis), l'espina cervina de fulla petita (Rhamnus saxatilis), l'aranyoner (Prunus spinosa), el tortellatge (Viburnum lantana), l'olivereta (Ligustrum vulgare), el xuclamel xilosti o xuclamel santjoaner (Lonicera xylosteum), l'avellaner (Corylus avellana), el boix (Buxus sempervirens) i el lloreret (Daphne laureola).
    També hi ha herbes: l'herba fetgera (Anemone hepatica), el marxívol (Helleborus foetidus), el corniol (Aquilegia vulgaris), les violes (Viola alba, Viola sylvestris i Viola willkommii), l'herba blava (Polygala calcarea), la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), la maduixera (Fragaria vesca) i la prímula vera (Primula veris).
    La roureda de roure martinenc és el bosc més representatiu de la Plana de Vic. Ocupava la major part de la seva superfície, abans de la intensa desforestació amb finalitats agrícoles de la que va ser objecte.

    - BIGAS BAU, M. (2004). La roureda del Llopart (Sant Julià de Vilatorta): contribució al coneixement naturalístic de la darrera roureda de la Plana de Vic. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Grup de Naturalistes d'Osona.
    - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta.