Sovint la documentació comporta problemes entre el topònim i amb els cognoms Roset, ja que tant s'utilitzen per referir-se a la casa, als tinents de la casa com als castlans del castell de Roset. Tanmateix, el 1335 ens apareix un Bernat de Roset Jussà, que sens dubte es refereix al possessor de la masia de Roset, per la qual cosa hem de suposar que al segle XIV la masia ja existia. Bernat, però, no n'era l'amo, sinó que ho eren Arnau de Condemines i la seva esposa Elisendis, de Berga. El mateix any 1335, però, ja van vendre el mas a l'abat de Sant Pere de la Portella. El 1338 l'abat Berenguer de la Portella, en una confirmació de domini, demanava 100 sous per la redempció de la remença dels hereus del mas Roset i per tots els seus descendents. A partir del segle XV la menció del mas i dels seus possessors, cognominats també Roset, és molt freqüent a la documentació, sobretot en arrendaments de prats i pastures, en parceries de bestiar, contractes de compravenda... Sembla que els Roset van posseir el mas fins als darrers anys del segle XVII, quan passà a ser propietat dels Raurell de la Quar. Aleshores va perdre el seu estatus de casa pairal autònoma i es convertí en una masoveria més dels Raurell. Aquesta situació s'ha mantingut fins no fa massa dècades. Actualment, després de passar alguns anys tancada, ha estat habilitada com a segona residència. La casa fou pintada per Prudenci Bertrana (1935) durant les seves estades a Vilada abans de la Guerra Civil. El quadre actualment es troba al museu d'Art de Girona.
