Rondalla del palmisser de Les Gunyoles

Avinyonet del Penedès

En aquest pintoresc poblet de mil·lenària torre romana, amb un centenar de cases a redós, situat dalt d'un bell mirador, amb mitja comarca estesa als seus peus, hi vivia, joiós, un veïnat amb caliu de gran germanor i mútua estima. Però sempre arriben contratemps i, aquesta vegada, el motiu el proporcionaria un dels veïns més apreciats. El Salvador, un pagès treballador com pocs, que a les vesprades arrodonia el seu jornalet confeccionant sàrries, senalles, estores i senatxos amb el margalló, petita palmera que creix avui encara a la serra, prop de la font del Cuscó. Cansat de treballar l'aspra terra de muntanya, havia decidit anar a viure al pla, a poc més d'un quilòmetre del poble. Va comprar una peça de terra tocant al camí d'Olesa, a la cruïlla amb la carretera general, on es pensava fer la caseta. Tots els seus amics es dolien de la seva sorprenent decisió, i el Salvador no es cansava de repetir que li sabia greu deixar-los però que el canvi li reportava millorar la seva vida, la possibilitat de collir més i, com que estaria més ben situat, podria vendre els seus treballs d'artesania. Cap gunyolenc no el pogué fer canviar d'opinió, per més que ho intentaren, i sempre acabaven amb la mateixa cantarella: "Estàs carregat de cabòries". I des de llavors, segurament era mitjan segle passat, el Salvador, sense proposar-s'ho, donà nom al poble nou que allí es construí, les Cabòries.