Pérez (1991, 139) recull aquesta divertida rondalla, publicada a La Renaixença del 5 de juliol de 1902 i al programa de Festa Major de l'any 1983, que diu que al costat del camí que anava a Martorelles, prop de Can Illàs i terme de Sant Fost, hi havia una enorme pedra de color cendrós amb una inscripció que deia: “Ditxós serà qui em girarà”.
Molts havien intentat de girar-la, però era tan gran que no la podien ni moure. Un dia pels volts del carnestoltes, quan els homes no havien pogut anar a treballar al camp perquè havia plogut molt, el jovent de Sant Fost i el de Martorelles es posà d’acord i anaren tots plegats, a girar la ditxosa pedra. Anaven armats de ternals, parpals, picots, pales i cordes per tal de vèncer el colossal pes de la pedra. Quan la roca fou per fi tombada tots s’abocaren i grataren esperant trobar quelcom valuós. De sobte un d’ells cridà l’atenció dels altres i veieren que hi havia una altra inscripció que deia així: "Déu us pagui, que temps feia que jeia d’aquest costat".
