Riu Besòs

Sant Adrià de Besòs

El riu Besòs neix al Vallès Oriental, de l'aiguabarreig dels rius Mogent i Congost. Amb un curs de 17,7 quilòmetres, desemboca a la Mediterrània, en el terme de Sant Adrià de Besòs. La conca, amb una superfície de 1.038 km2 té un règim hidrològic mediterrani, i un cabal d'estiatge molt baix a la desembocadura, que pot augmentar de manera sobtada amb les tempestes de finals d'estiu i tardor. Els punts culminants de la divisòria d'aigües són el Pla de la Calma i el Tagamanent al Montseny, la Mola i el Montcau a Sant Llorenç de Munt, el Tibidabo a Collserola i ,finalment, el Corredor. La xarxa de drenatge, configurada per la major part dels cursos que s'originen a la part meridional de la serralada Prelitoral és asimètrica. L'eix principal està format pels rius Congost i Besòs al qual s'uneix pel marge esquerre el Mogent i pel marge dret la riera de Caldes, el Tenes i el Ripoll. Té dos aqüífers destacables, el delta del Besòs i la cubeta de la Llagosta, ambdós amb una capacitat de 110 hm3 aproximadament. El tram del riu que es troba dins l'àrea d'influència del Parc Fluvial està regulat per 11 preses inflables, que regulen el nivell de la làmina d'aigua. El tram es pot dividir en tres àrees bàsiques: una zona humida i protegida a la zona nord, un espai públic i la desembocadura repartides entre varis municipis: Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barcelona, i que no es poden entendre dissociades. La zona humida del Parc se situa al nord, des de l'aiguabarreig del riu Ripoll amb el Besòs al municipi de Montcada i Reixac fins al pont de la carretera B-20 que travessa pel municipi de Santa Coloma de Gramenet, amb un total de 3,8 Km. La llera dreta, té un espai restringit al públic ja que conté 8 hectàrees amb 60 parcel·les d'aiguamolls i amb importants plantacions de canyís envoltat per vegetació de prat, plantats en un substrat de graves, que realitzen el tractament terciari d'un trenta per cent de l'efluent de la depuradora d'aigües residuals de Montcada. L'arranjament i protecció de les lleres i els 450 m de desembocadura, fins a 5 Km riu amunt han permès recuperar en part un paisatge humit, la millora progressiva de la qualitat de l'aigua i un ambient idoni per a la fauna, amb més de dues-centes espècies d'ocells diferents (que hi viuen, nidifiquen i/o transiten), serps i vertebrats com el gripau corredor, la tortuga de rierol o la reineta i diverses varietats de peixos, com la bagra i l'anguila i la carpa, llopets de riu, etc. L'espai d'ús públic, un total de gairebé 5 Km de longitud, està compartit pels municipis de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Ocupa la llera esquerra i una part de la dreta amb 22ha de gespa composada per una barreja de festuca, margall i gram. Es rega amb aigua freàtica tractada. Prop de l'aigua hi ha espècies pròpies del prat fluvial amb vegetació ruderal, canya que es manté controlada, alfals i trepadella entre d'altres. En les illes fluvials, marges i més lligada a l'aigua, la vegetació creix de forma espontània i es regula per les crescudes del riu. També hi ha un espai asfaltat per a bicicletes. Té una vintena d'accessos amb rampes accessibles que permeten accedir-hi i sortir-ne en cas d'inundacions. La desembocadura, ocupa els 450 m. No és accessible al públic. Presenta retalls de vegetació mediterrània adaptada a la salinitat elevada, com el tamariu, el llentiscle i l'arç blanc entre d'altres. Per tal d'afavorir la cobertura vegetal de prat es va realitzar una hidrosembra que es manté estable. Aquest paisatge suposa un pulmó verd per a la zona. Allotja una diversitat important de fauna i organismes alhora que connecta el massís de Collserola i la Serralada de Marina i el front litoral amb terres endins i és sobretot un espai clau en les rutes migratòries dels ocells.