Ubicació
Coordenades:
Classificació
El curs d'aigua ha patit alteracions i modificacions, principalment a causa dels aprofitaments industrials (Pla d'Accions, 2020). Tot i això, la riera continua sent un dels hàbitats amb més potencial per a la conservació de la biodiversitat a Cervelló, malgrat el seu estat de ruderalització.
PEPAAC – ph-75
Descripció
La riera de Cervelló, amb un recorregut de 7,4 km, és un afluent dret del Llobregat que s'uneix a aquest a Sant Vicenç dels Horts, travessant el terme d'est a oest.
La riera neix dels relleus situats al sud del port d’Ordal (puig Bernat), recollint diversos torrents, entre els quals el d’en Muntaner és el més important, i configurant-se com a riera de Vallirana.
Es forma a partir de la confluència de dues rieres que baixen de Vallirana: la que prové de can Bogunyà, passant per Campderrós, i la riera que ve del Xipreret, alimentada principalment per la Font d'Armena. Aquestes rieres es troben al raval de La Llibra i, a partir d'allí, continuen avall en un sol ramal fins a desembocar al riu Llobregat, al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts.
Rep per la dreta els torrents de Vall d’Arús i de Santa Maria, i per l’esquerra el torrent Fondo, el de Mascaró i, ja prop de la seva desembocadura, l’afluent més important, la riera de Rafamans.
La vegetació de ribera de la riera està composta majoritàriament per arbres ornamentals com plataners i lledoners, així com pins, alzines i roures. Només puntualment es poden trobar algunes espècies típiques de les riberes mediterrànies, com l’om.
Un dels aspectes més destacables de la riera de Cervelló era la presència d'un nombre significatiu de fonts naturals als seus voltants, que proporcionaven a aquesta zona natural, el seu caràcter únic i atractiu.
Entre aquestes fonts, destacava especialment la font Flàvia, molt coneguda a la zona per la seva bellesa i la qualitat de les seves aigües. Les Quatre Fonts constituïen un altre punt d'interès, amb un conjunt de surgències d'aigua que oferien un lloc idoni per al descans i la contemplació de la natura.
Altres fonts notables inclouen la font del Purroig, la font de la Resclosa i la font del Molinet, cadascuna amb les seves pròpies característiques i encant particular.
Pel que fa al recorregut de la riera, després de passar pel raval de la Llibra, la riera de Vallirana adopta el nom de riera de Cervelló. Aquest canvi de nom reflecteix la transició geogràfica i administrativa mentre la riera travessa diferents zones i connecta els dos nuclis de població.
La riera de Cervelló no només és important pel seu valor ecològic i paisatgístic, sinó també ho era per la seva relació amb els recursos hídrics locals, com les nombroses fonts que l'acompanyaven al llarg del seu curs.
Aquestes fonts no només contribuïen a l'ecosistema de la riera, sinó que també formaven part del patrimoni cultural i natural de la zona, fent de la riera de Cervelló un lloc d'interès per als habitants i els visitants, que s'hauria de recuperar aviat.
Història
Antigament anomenada "aqua pulcra" (Llurba, 2020: 29). La riera havia proporcionat una certa activitat agrícola i fins i tot industrial a Cervelló. El problema per a la població del municipi és que era molt difícil de travessar.
En èpoques passades, es comptava amb diversos molins fariners, amb un d'ells documentat des de l'any 912, i indústries prou importants per al desenvolupament econòmic de la població. (Llurba, 2012: 18-22), (Llurba, 2020: 27).
La riera també partia el poble amb dues meitats: una, la població ubicada al redós del castell termenal, i l'altra, la que havia construït el mas a la banda esquerra del seu curs. (Llurba, 2020: 27).
També en els seus pèlags es banyava la gent, es recollien créixens, es pescava i s'anava a berenar al costat de la seva llera, a les diverses fonts que tenien allà les seves surgències.
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.
LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.
LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.
PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.
