Retaule de Sant Sadurní de Fonollet Puig-reig

Berguedà
Església de Sant Sadurní de Fonollet
Al km 10 de la ctra. BV 4131 prendre pista asfaltada en direcció S-W i seguir uns 3 km.

Coordenades:

41.99114
1.83537
403534
4649448
08175-78
Patrimoni moble
Objecte
Medieval
Gòtic
XV
Bo
Física
Restringit
Religiós
Privada accessible
Bisbat de Solsona
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Plafó central que és l'única part conservada del retaule gòtic dedicat a Sant Serni o Sant Sadurní de Tolosa, de l'església del mateix nom a Fonollet. Consisteix en una taula rectangular amb la part superior arrodonida en la qual s'hi representa la figura del sant, dret i amb indumentària de bisbe, amb mitra i bàcul. Té una ma alçada mostrant diversos anells. Cobreix el sant un celatge daurat a l'estil del gòtic internacional. El plafó és emmarcat dins una part de l'estructura del retaule, de fusta tallada.

L'any 1945 n'era rector Mn Joan Vilalta Orriols, que responent al qüestionari que li feu arribar el bisbe Tarancón es pot fer una bona reconstrucció del que era la vida parroquial en aquests anys, describia així el retaule: "Darrera de l'altar, una mica aixecat i formant com un retaule, s'hi troba un quadre de Sant Sadurní i, arrambades a la paret, s'hi poden veure les imatges del Sagrat Cor de Jesús, la Mare de Déu del Roser, Sant Antoni de Pàdua, Santa Llúcia i Sant Ramon Nonat".

L'Església de Fonollet fou advocada a Sant Sadurní, bisbe i màrtir de Tolosa, com moltes altres esglésies de les zones pirinenques i prepirinenques. La primera notícia que tenim del lloc de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. L'església actual correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc. La primera notícia documental de l'església és de l'any 1167 en un pergamí signat pel vescomte Guillem de Berguedà en què es compromet a donar el delme que percebia de l'església de Sant Sadurní. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187. L'església era sufragània de la de Sant Miquel de Puig-reig. Almenys així consta en una visita pastoral de l'any 1312. El retaule fou destruït durant la Guerra Civil de 1936, excepte la petita part que s'ha conservat. Als incendis de 1994 la casa pairal, els coberts i, sobretot, la rectoria, van veure's afectats, però l'església va quedar indemne.

R.SERRA (1982). "Aproximació a la història de Puig-reig", Puig-reig BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgelia”, vol. 1, La Seu d'Urgell, p. 103. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Sadurní de Fonollet”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 387-388 BUSQUETS, J (2007): Fonollet, any 1946 situació socio-religiosa L'EROL núm. 95, p. 27-29 http://Fonollet.net SERRA, Rosa (2008). “Sant Sadurní de Fonollet” SITGES I MOLINS, Xavier (2003), La pintura gòtica de Fonollet, a L'EROL núm. 77