Rellotge de sol de Mas Vila
Cervelló

    Baix Llobregat
    Mas Vila
    Emplaçament
    A la façana sud de la masia

    Coordenades:

    41.386241361371
    1.979882756634
    414709
    4582137
    Número de fitxa
    08068 - 390
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL – 523-I
    Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC – ph-57
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Inventari de rellotges de Sol dels Països Catalans: n. 3670
    Accés
    Restringit
    Altres
    Titularitat
    Privada
    4622120DF1842S0001IA
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    El rellotge de sol és vertical, fet de rajoles de ceràmica, i presenta orientació al sud, amb marques horàries des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. La línia de les 12 és vertical i el gnòmon és una vareta.

    Està emmarcat per una franja de color morat, delineada, amb la part superior rematada per un arc.

    El camp on s'inscriuen les marques horàries i el gnòmon és de color blanc. En aquest camp, a la part superior, apareix la imatge i la inscripció: "STA/MARIA//DE/CERVELLÓ", a banda i banda de la imatge de la Santa, amb túnica de color blau i aureola groga, la qual emergeix del mar on s'intueix la imatge d'un vaixell.

    El rellotge és dels considerats com "d'autor" i es troba ben conservat.

    Cap a finals de l'any 1898, els propietaris de la finca, els esposos Dolors Nadal i Janer i Josep Vilartimó, van tenir la iniciativa de celebrar el centenari de la fundació de la capella situada al costat de la seva propietat. Amb aquest propòsit, van sol·licitar permís al bisbe de Barcelona per convertir la capella en un oratori públic, de manera que els pelegrins i romeus poguessin participar en les oracions eclesiàstiques. Aquesta petició tenia com a objectiu permetre una major participació de la comunitat en les celebracions religioses. Molt probablement, el rellotge sigui obra de finals del segle XIX.

    Rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores amb una combinació d’elegància i senzillesa. Aquestes peces, sovint úniques, adossades a les parets de cases en nuclis urbans o masies rurals, han esdevingut part integral de la història cultural i arquitectònica del nostre territori. L'ús dels rellotges de sol es remunta a temps antics, quan les societats depenien de la posició del sol per mesurar el temps. Encara que les primeres versions podrien ser primitives, una gran varietat de rellotges de sol es va desenvolupar durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc.

    Molts rellotges com aquest, destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena "d'autor", tractant-se de peces úniques i originals, pintades directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. Altres, en canvi, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, col·locades amb la intenció d’aconseguir una marcació precisa gràcies a la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.

    AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.

    LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana.  Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.