Rellotge de sol de Can Salgot
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014. Fitxa A-34.
Descripció
El rellotge de sol de Can Salgot és pintat, amb forma circular, sota el carener de la masia, amb orientació sud-est. El pol situat a l'eix del carener, conté la vareta metàl·lica. Està emmarcat amb maons i és orlat. Les marques horàries assenyalen les hores i les mitges hores, entre les 5 del matí i les 6 de la tarda i tenen numeració romana.
Història
Les primeres referències documentals de Can Salgot tenen l'origen en el mas Ametller. L'any 1351, Ramon Comalera "Ametller" va confessar que tenia el mas Ametller i que era propietat del monestir de Sant Pere de les Puelles. L'any 1511, el mas Ametller limitava amb el camí de Caldes a Mollet; el mas Graguelles; els masos Tresserra i Casa Nova, a Palaudàries; i el mas Cabanyella, a Lliçà de Vall. En aquell moment, el mas era posseït per Bartomeu Ametller i era propietat del cenobi de les Puelles de Barcelona.
Els Ametller van ostentar diversos càrrecs locals dins de la baronia de Montbui: Antoni Ametller va ser jurat el 1583, Jaume Ametller va ser jurat els anys 1627 i 1636-1637, prohom el 1626 i insaculador el 1625.
La política matrimonial va emparentar els Ametller amb els Salgot. Així és com el 9 de febrer de 1653, Eulàlia Vidal, vídua de Pau Ametller, va casar-se amb Joan Salgot, de Sant Feliu de Codines. Eulàlia tenia una filla, Maria Ametller, qui seria la pubilla de la casa, menor d'edat. Deu anys després del matrimoni entre Vidal i Salgot van contraure matrimoni Pau Salgot, fill de Joan Salgot, i Maria Ametller, filla de Pau Ametller i Eulàlia Vidal.
L'any 1806, els propietaris del mas Salgot eren els tercers majors contribuents de Palaudàries, tal com consta a la "Llibreta de la cobransa del Real Catastro de la parroquia de Palaudàrias per los tres tersos del any 1806".
A principis del segle XX, es coneix que la masia era propietat del barceloní Santiago Malla Grañé. L'any 1902, Malla va reformar la masia. Posteriorment, va passar a mans d'un metge de Barcelona fins que, a la dècada de 1960, va ser propietat de Francesc Pola.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2009). “Ca l’Estaper, Can Mas Pasqual, Can Salgot” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.191.
