Rellotge de sol de Can Palaudàries
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014. Fitxa A-27.
Descripció
Rellotge de sol situat a la façana de Can Palaudàries, amb orientació als sud-est. Té forma quadrada i està pintat sobre arrebossat. Conté un marc quadrat amb quatre línies de quart de volta pintades en els angles. La vareta és metàl·lica.
Història
L'any 904 està documentada la "villa Palzdarias" a l'indret de Sant Esteve de Palaudàries. Dues centúries més tard, l'any 1146, es documenta el llinatge Palaudàries en el testament de Bernat Guillem. El 1526, Antoni Palaudàries tenia el mas sota domini directe de l'església parroquial.
En el fogatge de 1553, un Palaudàries era batlle de la baronia de Montbui; entre els anys 1625 i 1631, Antoni Joan Palaudàries va tenir diversos càrrecs; entre 1630 i 1648, Miquel Palaudàries Tries, pubill, va ser prohom, jurat i batlle; i Pere Palaudàries Pibermat, entre 1642 i 1651, va exercir diversos càrrecs també.
Durant el segle XVII, la política matrimonial va estar a l'ordre del dia. Així és com Maria Àngela Palaudàries es va casar amb Pere Pau Plantada el 1609, hereu del mas Plantada de l'Ametlla del Vallès. Ella va contraure matrimoni en segones núpcies amb Miquel Tries el 1620. A partir del segle XVIII, alguns membres de la nissaga van estudiar jurisprudència i van ser notaris a Sant Feliu de Codines i a Caldes de Montbui.
A més, exercien d'hisendats en el territori i, l'any 1750, Joan Palaudàries tenia fins i tot cent trenta quarteres de terra al sud del terme de Caldes de Montbui. A mitjans del segle XVIII, Eulàlia Palaudàries va casar-se amb Josep Plantada. Tingueren una filla, Josefa Palaudàries Plantada que, l'any 1779, va contraure matrimoni amb Jaume Fatjó dels Xiprers, de Cerdanyola del Vallès. La família, aleshores traslladà la seva residència a Cerdanyola i el mas Palaudàries va esdevenir una masoveria.
Les façanes i la teulada de la masia van ser restaurades a mitjans de la dècada del 2000.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2007). “Can Coscó, Capella de Sant Valerià, Can Rovira, Can Torres, Mas Palaudàries” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.158.
