Rellotge de sol de can Mora de Dalt
Sant Vicenç de Montalt

    Maresme
    Raval de la Font Mitjana, núm. 3

    Coordenades:

    41.582181351216
    2.5055077672005
    458781
    4603506
    Número de fitxa
    08264 - 123
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Any
    1736
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número 2385
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    8937101DG5083N0001WD
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Rellotge de sol situat a l'extrem esquerra de la façana principal del cos adossat a la façana de ponent, a la planta pis, dessota el ràfec. És del tipus vertical, amb orientació sud. Presenta un pla rectangular, esgrafiat damunt d'un suport de morter i llet de calç amb les línies resseguides de color vermell. A la part superior del capcer hi ha un sol antropomorf naïf. El gnòmon, de vareta simple, surt del nas de l'astre solar. Dessota mateix, hi ha la següent inscripció: "A 25 D[E]IA 9 / 1736" (A dia 25 setembre 1736).

    Hi ha un marc interior en forma d'U, on s'han dibuixat les línies que representen les hores, les mitges hores i els quarts. En el marc exterior hi ha les hores, en xifres romanes, que assenyalen des de les sis del matí fins les sis de la tarda.

    Entre el ràfec i la part superior del capcer s'observen unes línies que semblen correspondre a un marc superior més antic relacionat amb el quadrant actual. 

    L'hereu d'aquesta masia es casà amb la pubilla de Can Boet, actualment la casa pairal s'anomena "Can Mora". La família Boet, de Can Mora de Baix, té l'escut, amb un petit bou, a la llinda de la finestra de la planta baixa. La casa, per la seva arquitectura, es podria datar al segle XVIII. A la llinda del portal de la dreta, que pertany a la capella, hi ha gravat l'any 1725. Hi ha, però, proves documentals en possessió dels propietaris, que demostren que la masia existia ja al segle XV.

    Aquesta casa va ser finca agrícola fins a finals de 1990. S’hi conreaven tubercles, hortalisses, fruits de temporada, patates, tomàquets, escarxofes, pèsols i els coneguts maduixots del Maresme. També s’hi van criar vedells, i van arribar a haver-n’hi cinc-cents entre els diferents estables de la propietat.

    L’any 2008, el seu propietari, en va canviar l’ús a hotel d’alta qualitat, per fer-hi celebracions i convencions.

    BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.

    BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.

    CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.

    PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.

    SALVAT, Pau (2023). Can Móra, dins AA.VV. 5 cases amb història, 2; pp. 6-11. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.