L’any 1780, Jaume Masó és el propietari de Can Masó, que està casat amb Caterina Andreu.
L’any 1820, el fill del matrimoni anterior, Josep Masó Andreu passa a ser el propietari on hi viu amb la seva esposa, Cecília Perepoch.
L’any 1850 consta com a propietari l’hereu generacional, Joan Masó Perepoch (†1852), casat amb Maria Vert (†1855).
El seu fill, Joan Masó Vert és el nou propietari que consta en el cadastre de 1862, que es marida amb Josepa Canyelles. Les terres que es declaren en el cadastre són 520 quarteres repartides entre bosc, conreu i erm. També hi declara tenir un parell de bous i una mula. El matrimoni tindrà un fill, Josep (1846-?) que en el padró de 1889 ja consta com a nou propietari. És en aquest document on per primera vegada hi consta vivint a la casa un matrimoni masover, format per Salvador Turon Rigau i Maria Torrent i Fontanet i el seu fill, Josep (1886-?). No hi restaran massa temps.
En els censos parroquials de Sant Andreu sembla que entre l’any 1905 i 1912 hi visqueren el matrimoni masover format per Pere Quirico Expòsit i Concepció Cama amb els seus fills (Joan, Jaume, Filomena, Pere, Mateu, Margarida, Josep i Lluïsa) i Rafel Parenta Expòsit.
De l’any 1913 fins l’any 1923 viuen a la casa el matrimoni format per Joan Oller i Gràcia Bota, amb els seus fills (Lluís i Pilar).
De l’any 1924 fins l’any 1934, hi viuen els masovers Joan Puig i Massaguer i Antònia Rovira i Corominas amb els seus fills Ramon, Josepa i Salvador.
Entre els anys 1945 i 1957 s’hi instal·len uns nous masovers. El matrimoni format per Lluís Codina Gich (†1965) i Maria Armengol Busquets, i els seus fills (Jeroni, Carme, Joan, Elvira, Àngela i Joaquim). La tercera de les filles, l’Àngela continuarà vivint a la casa com a masovera quan es casi amb en Miquel Ventura del Molinot.
A la finca hi havia diferents deus d’aigua que permetien omplir un biot, o basses excavades al sòl. També tenien una mica d’aigua excavada en el pa de sauló que portava aigua, a través d’una canonada de plom, fins la casa i la masoveria. Els vedells els tenien ensenyats per a llaurar la terra. El fill dels darrers masovers, en Joaquim o Quimet, pasturava un ramat d’uns cent caps de cabres. La llet que n’obtenien de munyir-les la baixaven amb la burra fins al pont d’Hostalric.
