Les reserves naturals són espais naturals d'extensió reduïda i d'interès científic. L'objectiu és conservar integrament el conjunt de sistemes naturals o d'alguna de les seves parts. Aquestes poden ser integrals, parcials o de fauna Salvatge. Per ordre del 4 de maig de 1994, es va declarar la zona de Sant Pere (Sampera) com a refugi de fauna salvatge. La finca Sampera es troba a la serralada que separa les comarques del Vallès Oriental i del Maresme i gaudeix de les característiques ecològiques pròpies d'ambdues comarques. En aquest espai es poden trobar la majoria d'ocells d'espècies pròpies del sector meridional de la serralada litoral: perdiu, tudó, tórtora, tord, tallarol gros, mosquiter groc petit, pinsà, aligot, àliga marcenca, esparver, falcó mostatxut. L'objectiu prioritari d'aquest refugi és protegir-ne les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents, prohibint qualsevol activitat cinegètica, la captura o caça d'animals (excepte amb permís oficial corresponent) així com la introducció en aquest espai de espècies al·lòctones. L'incompliment o la infracció del règim de protecció es considerarà com a infracció greu d'acord amb el que disposa la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, en el seu títol 12. El refugi tindrà una superfície total de 23 hectàrees i els seus límits són a tramuntana amb la finca del Mas Nebot i la propietat de Josep Ribas; a llevant amb les propietats de Josep Ribas i Carles Pont Torrents; a migdia amb la propietat de Manuel Gallemí i a ponent amb les propietats de Mariano Sampere i Carles Pont Torrents. L'administració del refugi de fauna salvatge correspon a la senyora Eulàlia Batlle Canut i a l'empresa Romiqui SL, com a propietaris de la finca, d'acord amb les directrius de la Direcció General del Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
