El Refugi antiaeri del Parc Dalmau va posar-se en funcionament l’any 1937, mesos més tard que el Comitè Municipal, el 2 de novembre de 1936, decidís la creació d’uns refugis per a protegir la població civil dels bombardejos aeris. Es van construir tres refugis a la ciutat: el primer a la muntanya del Roser, el segon al parc dels Pins o Parc Dalmau i el tercer anomenat de la Granja. Tots tres tenien una cabuda total de 3.600 persones, just la meitat de la població de Calella en aquell moment. La població es distribuïa entre els tres refugis en funció dels carrers on vivia; cadascun dels refugis tenia tres portes d’accés per facilitar-ne l’accés i evitar aglomeracions.
Calella va patir dos bombardejos aeris importants. El primer s'esdevingué el dia 4 d'abril de 1937. Un avió va bombardejar la fàbrica Llobet-Guri S.A., aleshores empresa col·lectivitzada amb el nom “El Faro de Calella”. Tot i causar nombrosos danys materials no va produir víctimes entre la població. Més greu fou el bombardeig de la matinada del dia 24 de novembre de 1938. Quatre bombes varen ser llençades des d’un avió provinent de les bases aèries franquistes de Mallorca, impactant a les cases dels carrers de Colom i Riera, causant tres morts i diversos ferits, així com importants danys en prop de 40 habitatges.
L’Ajuntament de Calella, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, va restaurar i senyalitzar el Refugi antiaeri del Parc Dalmau per a fer-lo visitable, inaugurant l’espai l’11 d’abril del 2010 i incloent-lo en la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya. La visita es complementa amb panells explicatius i una museografia pròpia, a més de l’audiovisual “Testimonis de guerra” on diverses persones de Calella expliquen les seves vivències al llarg dels anys de la guerra civil i la postguerra.
