Processons a sant Valentí contra la sequera
Navarcles

    Bages

    Coordenades:

    41.75152
    1.90371
    408855
    4622769
    Número de fitxa
    08140 - 15
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Sant Valentí era invocat tradicionalment pels pobles de Navarcles i Sant Fruitós en situacions de sequera. Si després de les rogatives habituals la sequera persistia, aleshores es convocava una processó conjunta amb la parròquia de Sant Fruitós. Les dues processons sortien el dia i hora convinguts de les seves respectives esglésies parroquials en direcció cap al monestir de Sant Benet de Bages, cantant durant el camí les lletanies majors. A l'entrada es trobaven els dos seguicis i eren rebuts pels monjos. Congregats a l'església del monestir, es celebrava un solemne ofici cantat amb l'urna de les relíquies de Sant Valentí exposades a l'altar major i un sermó del pare abat. En acabat s'anava en processó cap al riu, a sota del monestir, portant les relíquies de Sant Valentí i, un cop allà, es col·locaven damunt d'una gran pedra quadrada situada al mig del riu coneguda per "còdol de Sant Valentí" (desaparegut en construir-se el canal de la fàbrica de Sant Benet). Els monjos i els rectors de les dues parròquies cantaven rogatives i després, l'abat, amb aigua del riu acabada de beneïr, aspergia en direcció als punts cardinals. De tornada, cada seguici cantava de nou les lletanies majors.

    Un exemple d'aquest tipus de processons és el d'abril de 1798. Segons la carta que s'adreça al bisbe, els municipis de Navarcles i Sant Fruitós feien "desde tiempo immemorial" una processó conjunta al monestir de Sant Benet, davant de les relíquies de Sant Valentí, per demanar la pluja. Més recentment, quan el còdol de Sant Valentí havia desaparegut després de la construcció del canal de la fàbrica, la processó es dirigia a la confluència del Calders i el Llobregat.

    FERRER, Llorenç (1988). "Navarcles". Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 143.
    GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 24-25.
    SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 102-103.