Un pou de glaç era una excavació feta sota terra, generalment circular, la finalitat de la qual era emmagatzemar el gel o glaç produït en les geleres properes per tal de, tal com passava amb la neu, poder proveir la població per al consum de tot l'any. El pou era fet amb parament de pedra seca la majoria de les vegades. A la part superior, la que quedava a la vista des de l'exterior, es tancava el pou amb una coberta o teulada de volta semiesfèrica del mateix material, amb dues o tres obertures. Aquestes, normalment de forma rectangular, tenien la finalitat de permetre l'accés i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja i, a la vegada, l'accés del personal que hi treballava. Aquests sistemes de construcció donaven un aïllament a l'interior gairebé hermètic i facilitaven que en llocs de poca alçada o de nevades poc freqüents poguessin existir autèntiques "neveres" que proporcionaven el gel necessari per al consum humà.
