Portalada de Sant Martí de Mura
Mura

    Bages
    A l'església parroquial
    Emplaçament
    Al centre del nucli urbà.

    Coordenades:

    41.69895
    1.97591
    414788
    4616858
    Número de fitxa
    08139-3
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    NNSS any 1990
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA nº 16820.
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    És un dels elements més importants de l'església de Sant Martí de Mura. Portalada construïda a finals del XII o principis del XIII. Es troba situada a la façana de ponent de l'església. És un portal ornamentat, rematat per una ampla arcada adovellada amb timpà central decorat amb un grup escultòric; una arquivolta l'envolta i queda suportada per dues columnes externes amb capitells ornamentats. La llinda horitzontal que hi ha sota el timpà es recolza en dues mènsules que tenen esculpits dos lleons i que descansen sobre dues pilastres. Al timpà hi ha l'escena de l'Epifania, amb l'Adoració dels Reis tallada en pedra. Presenta a la part central la Mare de Déu amb l'Infant, a la seva dreta els tres Reis Mags amb els presents i guiats per l'estrella, a l'esquerra hi ha Sant Josep i un pastor; el conjunt queda completat per dos àngels a la zona superior. Els dos capitells de les columnes presenten esculpits passatges de la vida de Sant Martí, bisbe i confessor. El capitell del costat dret representa una escena de la vida del sant: quan muntat a cavall troba un pobre sense vestits i li dóna la meitat de la seva capa; de fons les torres del castell de Tours que va fer construir el sant. El capitell de l'esquerra representa la mort de Sant Martí; hi ha dos clergues, un amb la creu alçada i altre amb un llibre a les mans, mentre que el cos del sant, amortallat, vol ésser retingut pel dimoni que porta banyes, mentre dos àngels s'emporten la seva ànima cap al cel.

    Aquesta església assumí molt aviat la funció de parròquia, primer del terme de Nèspola i més tard Mura. L'església depengué dels senyors del castell de Mura, que la van comprar als comtes de Barcelona. El terme de Nèspola apareix documentat des del 926, mentre que el de Mura des del 949. L'església apareix citada per primera vegada l'any 955. El 993 el comte Ramon Borrell vengué l'església a Riculf, junt a la de Sant Abundi i la de Santa Maria de Rocafort. La funció de parròquia l'adquirí abans del 1066 i no l'ha perdut mai. A finals del segle XII es posà la portalada que encara es conserva. Al segle XVII s'afegí una tercera nau i es construí el campanar de torre sobre l'antic d'espadanya; probablement en aquest moment es féu el porxo davant la portalada. L'any 1915, amb una iniciativa del Centre Excursionista de Terrassa, es va enderrocar el porxo, deixant a la vista la portalada romànica.

    AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A "Bages", nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre.