Pont medieval del Cairat
Esparreguera

    Baix Llobregat
    Camí de Can Tobella.
    Emplaçament
    Camí a Can Tobella per la banda del riu Llobregat.

    Coordenades:

    41.57163
    1.86469
    405348
    4602839
    Número de fitxa
    08076 - 172
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XII-XIV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08075A00400004
    Autoria de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

    El pont medieval del Cairat, que anomenem així per distingir-lo del Pont inacabat de les Pells, conserva dempeus un dels estreps de l'antic pont, però se'n pot observar encara l'empremta dels cinc pilars, que formaria un pont amb quatre
    arcades. L'arcada més gran es trobaria a la part central on cal salvar l'estret engorjat del riu, i dues arcades petites en el marge esquerre en una zona força plana, la construcció de les quals es faria per tal d'evitar aquesta zona fàcilment
    inundable en anys de molt cabal.En el costat oposat del riu, és a dir, en el marge dret, només caldria en principi
    la presència d'una sola arcada, ja que un cop salvat el tram central, la muntanya s'enfila ràpidament per on hauria anat l'antic camí medieval que comunicaria amb l'església de Santa Margarida de Saplanca i Esparreguera en direcció sud
    i cap al nord en direcció a Montserrat. El pont permetria també la comunicació amb els camins existents en el marge
    esquerre del riu amb establiments importants que ja existeixen en aquesta època com Can Tobella, el castell de les Espases i l'església de Sant Salvador i un seguit de masos que poblaven aquest costat del riu.
    A nivell constructiu, malgrat l'escassa entitat de les restes és possible apuntar una cronologia de finals del segle XII i primera meitat del segle XIV, amb paral·lels al llarg del curs superior del riu Llobregat amb ponts com els del Pont de
    Vilomara (documentat en un pergamí de l'any 1012 del qual se'n conserven 2 arcs de migpunt al marge esquerre del riu, mentre que als segles XIV i XV es fan reparacions de l'obra inicial); els ponts de Manresa dels que cal destacar
    primer el Pont Vell amb documentació d'inicis del segle XI (1018-1019), el Pont Nou (Camí de Manresa a la Segarra) construït cap a 1318 per l'arquitecte Berenguer de Montagut i el pont de Rajadell la construcció del qual s'inicia cap
    al 1383, sobre la riera de Rajadell, en el camí antic de Montserrat. A Navarcles hi ha documentat un pont antic al segle X, mentre que l'existent actualment és de finals del segle XI.

    A nivell constructiu, malgrat l'escassa entitat de les restes és possible apuntar una cronologia de finals del segle XII i primera meitat del segle XIV, amb paral·lels al llarg del curs superior del riu Llobregat amb ponts com els del Pont de
    Vilomara (documentat en un pergamí de l'any 1012 del qual se'n conserven 2 arcs de migpunt al marge esquerre del riu, mentre que als segles XIV i XV es fan reparacions de l'obra inicial); els ponts de Manresa dels que cal destacar
    primer el Pont Vell amb documentació d'inicis del segle XI (1018-1019), el Pont Nou (Camí de Manresa a la Segarra) construït cap a 1318 per l'arquitecte Berenguer de Montagut i el pont de Rajadell la construcció del qual s'inicia cap
    al 1383, sobre la riera de Rajadell, en el camí antic de Montserrat. A Navarcles hi ha documentat un pont antic al segle X, mentre que l'existent actualment és de finals del segle XI. Recordem que l'ermita pre-romànica de Santa Margarida ja és coneguda d'antic com a Santa Margarida de Saplanca, indicant un pas damunt el riu, i que permet interpretar l'existència d'una estructura senzilla, probablement de fusta, que amb el temps evolucionarà amb la construcció d'un pont de pedra en el mateix indret. Les hipòtesis que apunten a un origen romà per aquesta construcció no estan a hores d'ara prou justificades si tenim en compte que s'oblida el gran moment constructiu de les construccions civils del segle XIV.

    PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicacióentre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 31. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 55;56. VALLS, O. (1961). La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera.Pp. 323. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.