Pont de Merlès
Santa Maria de Merlès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El pont medieval de Santa Maria de Merlès es troba situat a uns 500 metres a l'est del nucli de Santa Maria de Merlès; el pont comunica dos nuclis propers, el de Santa Maria i el de Sant Martí de Merlès i salva el pas de la riera de Merlès. Es tracta d'un estret pont d'uns 34 metres de pas,1'17 metres d'amplada i 9 metres d'alçada, amb baixes baranes de 0'44 metres d'alçada. El pont està construït amb maçoneria de pedra i està format per tres arcs de mig punt: un a cada lateral i un de central de majors dimensions sota el qual hi passa la riera. Presenta una curvatura apuntada en forma d'esquena d'ase i dos petits contraforts esglaonats a la base on s'inicien els arcs. El paviment del pont és fet amb còdols de riu i a la banda oest, sobre la barana, hi ha una inscripció de dos lletres no desxifrada i la data de 1851, època en que es van modificar les baranes.
La seva amplada de pas no permetia el pas de carruatges. Al vèrtex superior del pont hi ha dos encaixos picats a la barana, un a cada banda.
La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès.
Història
Es tracta d'un pont medieval del segle XIV o XV. Al segle XIX es varen modificar les baranes, tal com ho indica una inscripció. El pont servia per comunicar d'una forma recta i directe les dues parròquies, la de Santa Maria de Merlès que pertany al bisbat de Solsona i la de Sant Martí de Merlès del bisbat de Vic.
Una de les llegendes de la Pedra Dreta de Lluçà es relaciona amb el Pont de Merlès ja que, segons aquesta, el pont fou construït pel dimoni portant les pedres de vora el castell de Lluçà.
Bibliografia
AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A.
AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.
AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc.
Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.
