Plàtans de Mas Coll
Alella

Maresme
Zona verda del carrer de Mas Coll, per sota de l'aparcament de la masia de Can Coll

Coordenades:

41.50141
2.28681
440476
4594666
Número de fitxa
08003 - 250
Patrimoni natural
Tipologia
Espècimen botànic
Estat de conservació
Bo
Periòdicament s'hi duen a terme treballs puntuals de poda selectiva de brancam per tal de reduir afectacions a l'aparcament de la masia de Can Coll.
Protecció
Legal
BCP (Catàleg Patrimoni d'Alella - 2010)
Accés
Fàcil
Social
Titularitat
Pública
Ajuntament d'Alella (Plaça de l'Ajuntament, 1 - 08328 )
Can Coll
Autoria de la fitxa
Jordi Montlló Bolart

Aquest element lineal està format per 14 plàtans de dimensions considerables, distribuïts en dues fileres. Els que ocupen la filera més propera al carrer estan sensiblement més desenvolupats que els de l'interior, que reben menys llum i tenen el condicionant del mur de la
masia de Can Coll. Els més desenvolupats arriben fins els dos metres de perímetre de base i de volta de canó mentre que els de l'interior no assoleixen, tret d'alguna excepció, el metre i mig de perímetre. Tanmateix, tots ells tenen unes alçades importants, superant els 20 metres, i
copes de més de 10 metres de diàmetre.

Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.

Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica.
Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona

Descarrega PDF