Plaça de l'església
Esparreguera

    Baix Llobregat
    Plaça de Santa Eulàlia, s/n.
    Emplaçament
    Al nucli antic.

    Coordenades:

    41.54092
    1.86878
    405644
    4599425
    Número de fitxa
    08076 - 116
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    BCIL, POUM d'Esparreguera 2004, article 165.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPAC, 1408-07
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament d'Esparreguera.
    Autoria de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

    La plaça de l'església és un espai de planta rectangular situat a llevant del temple de Santa Eulàlia. Arran de les obres de peatonalització del nucli antic de la vila, forma una unitat amb els carrers i espais públics circumdants. L'any 2004 es va dur a terme la restauració del campanar de l'església . Aquest element, adossat a la façana llevant de l'edifici, era rematat per una templet cobert er un cupulí reforçat amb uns anells de ferro. L'oxidació d'aquest material va produir un canvi en la forma dels ancoratges que, entre d'altres patologies, va malmetre la pedra, la qual cosa obligà al desmuntatge del coronament. Per dur a terme aquesta tasca era necessària la col·locació d'una grua de 70 m d'alçada, ja que aquest element no era accessible des de la bastida que posteriorment resseguia el perímetre del campanar. A causa de les dimensions de la grua que hom preveia col·locar en aquest indret, era necessari realitzar una fonamentació, que consistia en la construcció d'un dau de formigó de planta quadrada de 6 metres de costat, amb un pes de 200 tones, que havia de romandre parcialment sota el paviment per evitar qualsevol mena de moviment. La zona on era previst fer aquesta cimentació era susceptible de contenir restes arqueològiques. En el perímetre de l'església es por apreciar que a tota la meitat de llevant, la banqueta de fonamentació original roman a la vista, la qual cosa palesa que la cota de pavimentació actual viari està sota de la que originalment posseïa l'entorn de l'edifici. Pel que fa a la façana de llevant, hom pot documentar l'existència d'un banc adossat al mur, fet de maçoneria de pedres petites rematat amb lloses. Aquesta estructura és diacrònica de la construcció original. Un cop realitzada la intervenció es localitzaren vestigis que corresponen als fonaments de l'angle nord-oest d'un edifici singular. Atípic, per la dimensió, ja que tenen un gruix d'entre 1,70 i 1,75 m d'alçada ( dels quals es conserven 0,70m). Distingit, per la posició al cim de la vil·la que denota la importància d'aquesta construcció. Original, perquè segurament es tractaria d'un edifici aïllat, malgrat que es coneix de manera molt fragmentària.

    Se suposa que els vestigis trobats corresponen a l'angle nord-oest d'una de les dues esglésies originals, bastides entre 1316 o el 1440, tot i que en l'excavació no van aparèixer elements que proporcionessin una datació absoluta de les restes.Tot i així, es disposen de dades per apuntar que les restes trobades corresponen a l'edifici bastit al primer quart del segle XIV. Per una banda, la base del campanar de l'edifici consagrat el 1612 és solidaria de la construcció de l'església i probablement aquest element se sobreposa sobre l'edifici localitzat a l'excavació. D'altra banda, es disposa d'un document de 1604 que situa el cementiri "... a sol ponent amb la torra del campanar de l'església vella de dita vila. A tramuntana amb les parets de l'església nova de dita vila". Segons aquestes indicacions, l'església bastida cap al 1440,que estava en ús mentre es realitzaven les obres del nou edifici es trobava al sud-oest del temple actual.

    CALVO, I. (2004): "Plaça de l'església". Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. FIERRO, X. (2004): Memòria de l'excavació duta a terme a la plaça de l'església d'Esparreguera. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm.4422. Diputació de Barcelona.